Primer de tot vaig a l’estació de tren Central d’Oslo. Allà em confirmen que el seient per anar a Bergen té finestra. A causa de les restriccions pel COVID tinc assignats dos seients. M’ha fet molta il·lusió perquè diuen que és el trajecte en tren més bonic del món i no em vull perdre detall. Després m’he informat de com anar de l’aeroport a Oslo amb tren ràpid. És molt barat i efectiu. M’ho estaven explicat fins que la d’informació ha vist una cartera al terra i ha hagut de sortir corrents per si veia el seu propietari.
La meva intenció era anar a la òpera però he començat a caminar i m’he deixat perdre pels carrers. He de reconèixer que l’arquitectura és extraordinària i els cotxes de luxe. Però hi ha una segona noruega plena de pobresa. Alguns recorden a bruixes i bruixots de fantasia. I no ho dic per enriure-me’n.
Caminant, caminant arribo al palau. Allà hi ha un parc en el que respiro fons. Veig que cada vegada em cansen més les ciutats i que necessito natura. És ben bé així.
No he menjat res des de l’aeroport. He caminat una bona estona i estic exhaust. Haig de dinar. Arribo a una zona de restaurants i decideixo no caminar més. Demano un plat de pasta i descanso una estona fent el blog. El teclat va de conya.
