Coneix-me
La meva vida ja fa uns anys que està relacionada amb el món de la salut mental. Després de molt de temps vivint sol els efectes d’un trastorn, el projecte “pacient expert” va canviar la meva vida.
Tot va començar amb una proposta de la meva doctora per participar en aquest projecte impulsat per Xavier Reig. Van pensar que jo era l’adequat i se’m va preparar per ser-ho.
La idea va ser fer un grupet d’afectats en primera persona i reunir-los una vegada a la setmana. Allà vam compartir un temps dedicat a parlar tant de la malaltia i de les seves etapes com d’altres temes no relacionats. Cadascú era lliure de parlar del que volgués tot i que el punt de trobada era la salut mental. El meu paper era fer de moderador i de director dels temes, enllaçant-los i fent propostes als reunits. D’allà en va sortir un grup d’amics. I quan dic amics em refereixo a la definició exacta de la paraula.
A partir d’aquí vaig establir una bona relació amb el Xevi, company professional de “pacient expert”. Amb ell vàrem començar a dissenyar tallers pels usuaris del centre de dia. Sempre li estaré agraït per creure en mi i per la seva amistat que aquí no va parar de créixer. Vam començar un taller literari que ha anat evolucionant i el taller d’estudi que actualment està parat després de la pandemia. Un voluntariat que faig de bon grat, amb molta il·lusió i convençut de la seva vàlua.
El darrer projecte és un taller d’escriptura online per a una companya amb agorafòbia. Un taller en el que treballem la redacció d’una novel·la. Una tasca que m’ha fet conèixer a una gran persona amb qui he establert una bona amistat. A més, és una lluitadora i està aconseguit sortir de la seva reclusió. Pas a pas i ferma. N’estic molt orgullós d’ella.
Fa temps, em van proposar participar en un taller destinat a “gènere i salut mental”. Col·laborant en aquest projecte vaig aprendre i entendre com les dones han patit al llarg de la història i com d’important és recolzar la força de la quarta onada feminista actual. És cert, amb els tallers aprenc. No només aportes sinó que hi ha un efecte complementari amb el qual el coneixement es construeix de l’experiència compartida. És una gran lliçó, ho ben prometo.
A part d’això, m’he format per ser Tècnic en Suport d’Ajuda Mútua gràcies a la Federació Veus. Un projecte en el qual un afectat en primera persona amb un camí realitzat, fa acompanyament. Valorant la seva experiència i explicant-la per a ajudar a persones que passen per una experiència semblant i necessiten ajuda.
Una feina de la que he fet unes proves pilot i que potser en un futur podrà ser remunerada. Una possible sortida laboral per molta gent que viu una pensió precària i que no pot treballar per tenir un trastorn, tot i que està capacitada per fer aquest treball o altres. Jo sempre he tingut feina gràcies al meu pare i per això he tingut molta sort, doncs una independència econòmica m’ha permès arribar fins aquí.
Després, he realitzat els cursos de formació d’activista i portaveu de l’associació Obertament. Una associació que lluita contra l’estigma de la qual he après moltíssim. Que jo tingui un trastorn i que faci aquest blog, és una altra llança enfront l’estigma social cap a les malalties mentals.
Un blog. Una obertura a l’exterior. Diuen que d’això se’n diu sortir de l’armari. Potser nosaltres en podríem dir sortir de la nevera, per exemple, tant per no copiar-nos aquesta expressió com per expressar aquell neguit de semblar “fresc” i que estàs bé, per evitar comentaris o preguntes innecessàries. Sigui com sigui, explicar certes coses de la malaltia fa que un neguit es regiri dins meu. Sense oblidar mai que és el camí a seguir.
No puc deixar de parlar de l’escriptura. Quan jo estava malament una de les meves empentes era pensar que algun dia escriuria. Una afició que em ve de l’adolescència i que vaig començar a treballar després de la meva formació acadèmica fent cursos online a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
D’aquí va sorgir el meu llibre autopublicat. Un recull de contes de ciència-ficció il·lustrats pel bon amic Lluís Masachs Mestres.
La veritat és que és una gran experiència tenir a les mans la teva creació. El resultat al qual has dedicat tantes hores i passió. I més bonic és quan els agrada als teus lectors. L’escriptura és una afició de la qual no paro d’aprendre.
Enllaç a l’editorial del llibre
Comentari del llibre en el blog “La Biblioteca del Kraken”.
Un excel·lent blog de llibres del gènere fantàstic i ciència ficció.