Avui he sabut perquè hi havia uns taps per les orelles a l’habitació quan vaig arribar. El dia anterior va haver-hi una mica de soroll d’algun grupet. Però avui ha estat total. Al costat de l’entrada de l’hotel hi ha una porta a l’esquerra i allà hi posa pub. És com un club de joves perquè l’altra dia sortien d’allà amb càmeres de cine i tot d’estudiants amb trastos amunt i avall. Avui però he vist entrar amb alguna guitarra. Finalment a la tarda van fer unes cançons però a la nit concert. Sort dels taps que han anat molt bé.

Em llevo a l’hora decidida i arribo a la parada de tramvia uns vint-i-cinc minuts abans. Arribem a l’aeroport i pugem a l’avió. Dormo bastant fins que arribem a Oslo. Allà una estona i agafar el vol de Tromso i Longyearbyen. Parem a Tromso i ens diuen que hem de passar per control de passaports. Començo a dubtar de si ho tinc tot bé. Veig tothom amb el mòbil a la mà amb un QR. Penso que serà el de la vacuna però no n’estic del tot convençut. Llavors veig més endavant que un noi té problemes. La cua no avança i busca i busca. Finalment no el deixen entrar. Em sap molt de greu per ell. Està destrossat i s’asseu en una sala. Això em posa nerviós. No sé si anirà tot bé. Vaig fer la gestió online de les meves dades però aquí no van amb punyetes. Quan ensenyo el passaport em tremola la mà. La noia em diu que m’esperi. Merda, penso. Triga una estona. Agafa la còpia impresa de la vacunació i l’escaneig no l’agafa. Capgira el paper i ho intenta altra vegada. A la següent un so accepta el meu document i em deixa passar. Estic una mica nerviós. Penso que potser m’estan observant. Respiro fondo i em refaig.

Pugem altra vegada a l’avió. Són unes dues hores més. Al final seran unes sis hores en total. A mesura que anem baixant per aterrar les muntanyes s’imposen i trossos de neu. Després un gran llac.

Des de que he sortit de l’aeroport que estic bocabadat. Això és preciós. Inhòspit, llunyà i encantador. Arribar, agafar la bossa i desplaçament a l’hotel. Em diuen que el meu hotel és la primera parada. Això em fa veure que no estic tant a prop el centre com pensava. Tot i així el meu hotel és molt interessant. Està tot decorat amb fotos antigues dels que vivien aquí i per exemple, un os polar amb guants de boxa. M’anirà molt bé que tingui cuina. Deixo les coses i vaig a donar una volta.

Veig per on haig de passar. Com sempre aquí les distàncies sempre són curtes. Compro un barret i un pantaló impermeable. No vull passar fred en les activitats. Després pregunto per excursions a fer. Demà tinc reservat un viatge en vaixell a un glaciar i a una població de Rússia mig perduda. El diumenge, el meu aniversari, em regalo un trajecte en trineu de gossos amb rodes. Penso en una excursió caminant, buscaré informació i contractaré online.

Segueixo visitant el poble. Vaig al supermercat i compro bastant.

Cada vegada que passejo sento una gran sensació que això és increïble. Una gran experiència difícil a repetir i que aprofitaré tot el que pugui.