Avui fa vent i tinc previst fer una excursió. La que jo volia fer anava al banc de llavors però s’ha cancel·lat perquè no s’hi ha apuntat ningú més. Mínim dos. Quan vaig rebre l’email vaig escollir una altra excursió i després, seguint el consell de la guia de caiac, vaig contractar un taxi per a que m’hi porti. Gràcies a l’ajuda del recepcionista de l’hotel faig una activitat de dues hores que et porten pels voltants en cotxe. I em costa el mateix.
Faig com sempre aquí, un bon esmorzar. Sense presses espero l’hora de recollida. Veig per l’email amb la informació que la guia torna a ser la Kaisa, la d’ahir en caiac. La furgoneta arriba puntual i hi pujo. Veig que la Kaisa ve acompanyada per un gos i, al darrera, per una parella. Ens saludem i pujo amb ells.
Arribem al local de l’empresa de les excursions. Allà sobre planell decidim la ruta. El que estava preestablert avui no és aconsellable pel fred i vent. Acordem amb la guia un trajecte més assequible. Cap problema. Segur que és ben bonic. Aquí tot ho és.
Ens dona una bossa amb menjar concentrat i un recipient d’aigua calenta a cadascú. Després unes sabates de neoprè perquè haurem de passar per un riu. Em demano un pal perquè estic acostumat a utilitzar-lo i preparo una bossa extra que porto sempre per l’esquena. És un record de quan vaig viatjar amb la meva germana en globus. És molt fàcil de plegar i pots portar-hi moltes coses. Resistent i pràctica. Així que porto dues bosses, aquesta i una altra tipus bandolera que em va regalar la meva cosina i que ha fet els viatges amb mi. Pugem a la furgoneta i ens desplacem cap al punt de sortida.
Només començar fa vent i fred. Començo a posar-me capes. Primer el barret, després la bufanda, després els guants i, finalment, em trec el barret i em poso la caputxa. Anem caminant per la molsa amb unes muntanyes enllà imponents i d’una gran bellesa. És un espectacle de la natura que intento no perdre’n detall.
Arribem al riu i ens posem les sabates de neoprè. Com que vull gravar em despisto i no veig que tothom es treu els mitjons. I ho penso però em sembla veure que els porten. Quan arribo al riu veig el meu gran error. I no només això, em poso les sabates al revés. Dic a la guia si puc treure’m els mitjons i em diu que no, que passi. Quan soc a l’altra riba me’ls trec ràpid però s’han mullat una mica. Tranquil, em diu, les botes estan seques.
La veritat és que no tinc problemes amb els mitjons mullats i segueixo bé el trajecte. Una estona després veiem uns rens que estan tant tranquils menjant. Els tenim bastant a prop i són molt bonics d’observar. Avui em veurem uns quants.
La direcció és cap a les muntanyes. Quan arribem a una ascensió de camí de pedres comencem a pujar. M’adono que no estic del tot preparat per això i em canso bastant. Anem amunt i amunt. El gos de tant en tant fa de les seves i enreda la corretja amb les cames de la guia. Ella m’explica que no és normal que potser és que aquest camí no el coneix. Més tard el gos i jo tenim un bon rotllo i se m’apropa alegre mentre grato el seu cap.
Seguim amunt i amunt. Rellisco una vegada però gràcies al pal vaig mantenint l’equilibri. Després d’una bona estona arribem a dalt de tot. Allà tot és planer altra vegada i ple de molsa. Seguim pujant però sense tant esgotament. Dalt tenim unes vistes espectaculars. Lluny les muntanyes i glaciars, no pas neu. Enllà les boles de color blanc que reben els senyals de telecomunicació dels satèl·lits que passen pel pol nord. Cap al mar les muntanyes i els seus glaciars imponents. Veiem un tall abrupte del terreny cap a l’aigua. Allà en altres èpoques hi regna la presència d’uns ocells migratoris i fan el seu niu. A prop hi ha el punt final. Una bústia guarda una llibreta amb el nom de tots els que hi hem passat. M’hi apunto. Després sé que es fa un sorteig entre tots d’un regal sense importància.
Segueix fent vent i plovisqueja. Cada vegada es fa més difícil seguir. Busquem un lloc arrecerat per dinar. Aquí veiem un altre grup que s’havia parat una mica més avall però suposo que no ens l’han recomanat perquè els dos guies han parlat i em seguit.
Decidim seguir baixant i buscar on menjar. Passem per un altre camí de pedres. D’aquelles que rodolen quan rellisques i que es mouen quan fas un pas. Pedres, pedres i més pedres. Res més que això. La guia decideix un lloc i parem. Agafem els sobres i l’aigua calenta. Ens reparteix culleres per tots. Es tracta d’obrir el sobre, omplir d’aigua fins a on tens la línia, remenar i deixar reposar uns minuts. Al sobre posa “couscous”. La Kaisa em dona una tassa de “sirope”, el mateix d’ahir. Quan veig que comencen a menjar obro el meu sobre. La veritat és que és molt bo i reconfortant. Em sento com els excursionistes dels programes de televisió.
Ens ve altra vegada el vent, el fred i la pluja. Acabats els dinars no ens ho pensem i ens posem en camí altra vegada. Seguim el trajecte anterior en direcció cap a la furgoneta. El nas em suqueja però gairebé no puc ni agafar els mocadors reutilitzats diverses vegades. Porto els guants i no vull perdre’ls. Abans per voler gravar al principi de l’excursió, el barret ha sortit volant. No vull tenir problemes.
Arribem al riu. Aquesta vegada faig bé el procediment. L’aigua és molt freda i els peus es mullen. Em poso els mitjons i les bótes. Noto una fredor als dits però res ens atura i seguim caminant.
Per fi arribem a la furgoneta. Com que portem tot a sobre ens deixa directament a l’hotel. Allà arribo amb fred i decideixo fer una dutxa calenta. Poso en marxa la calefacció i poso les plantilles damunt el radiador. Tinc pensat sopar l’altra sopa que vaig comprar tot i que són de dos racions. M’anirà bé un plat calent.