Avui he començat el dia sense presses però bé de temps en tot moment. Esmorzo un suc de taronja i em prenc unes pastilles de magnesi que no m’enduc al viatge. Finalment els pares em deixen a l’aeroport i de seguida arribo a les portes d’embarcament. Tot i que tinc el “priority pass” haig de fer cua perquè facturo una motxilla. He agafat una motxilla d’uns 50 litres, una bossa de mida mitja i una bossa de roba de les que es poden posar a l’esquena amb les cordes que la lliguen. He estalviat molt en tot. Tant en roba com en accessoris, tenint en compte que porto la cantimplora i els pals de caminar perquè voldria fer una caminata de 8 dies: La West Highlands West. Però això serà més endavant.

Passo molta estona per facturar. Tot i que la bossa l’hem embolicada amb plàstic film, els pals sobresurten i em fan portar-la a una altra cinta uns metres més avall. Dins la safata i facturada.

El següent és el pas de seguretat. No triguem gaire a arribar. Pensava que tenia prioritat però ni tan sols ha sigut necessari. Amb molta tranquil·litat (porto un munt de coses) em trec les botes, el cinturó, deixo el mòbil, trec el teclat plegable i el ratolí bluetooth, i em trec tot el de les butxaques. Una mica de paciència i altra vegada posa-t’ho, sense presses, al damunt altra vegada.

Miro els horaris d’embarcament. De moment només sabia la lletra, en un minut donaran la porta. Quan hi soc a prop passo pel control de passaport. Veig la porta al panell m’hi assec a prop i en uns minuts entrem a l’avió. Mentre passo pel passadís que connecta amb l’avió veig la meva bossa al damunt d’un carro o ple de maletes.

A prop meu s’hi asseu una dona que tos molt, sort que entremig hi tinc un home bastant gros. El viatge és agradable i aprofito per comprar un entrepà. Fins ara no he pogut menjar res i el tema alimentació el vull portar ben controlat en aquest viatge. Com sempre “xalo” amb les vistes des de la finestra. Dues hores més tard som a Edimburg.

Surto dels primers perquè m’asseia al davant i passem pel control de passaport. Altra vegada fer una bona estona cua fins que passat el control ens esperem a la cinta d’equipatge. Mentre som a la cua la senyora que tossia agafa gel hidroalcohòlic i es renta les mans. Sort que la tenia lluny. Uns minuts més tard sortim a l’exterior i, seguint les recomanacions del “Lonely Planet”, agafo el tramvia. Pregunto on haig de baixar a una noia d’informació i amb certes dificultats aconsegueixo comprar el bitllet.

Arribo a Edimburg. Ara entenc perquè diuen que és tant bonic. Quan surto del tramvia a la meva parada veig el castell i més enllà uns edificis majestuosos i antics. Això enamora. Poso el navegador i vaig a l’hotel.

Camino pels carrers plens de vida. Un espontani fa malabars i trucs amb foc i altres útils. Sembla interessant però segueixo cap a l’hotel. El check in és a les 15:00h i arribo puntual. Em fan la gestió i arribo a l’habitació. És molt impressionant. Té de tot i més. A part de l’essencial hi ha un sofà, una màquina de jocs, una videoconsola i un televisor més gran que el de casa. Hi ha tantes coses que gairebé no tinc espai a la taula per poder fer el blog.

Decideixo que aniré a un club de snooker. El snooker és un joc de billar que es juga en una taula de 3,5 metres de llarg per uns 2 d’ample. Aquest joc em té apassionat fa anys i mai n’he vista una d’aprop. Si tot va bé intentaré fer alguna classe.