Hem quedat a les 8:40 del matí amb el guia. Temps de sobra per la higiene i esmorzar bé. Em sobren uns minuts i dedico uns quinze a fer arts marcials. Agafo la bossa i deixo la motxilla i el que em sobra perquè estarem dues nits aquí. Pugem tots els que dormíem aquí mentre els altres són a dins. Comencem el dia.

Entrem a la illa de Skye. Els altres hi han dormit però nosaltres hi passem per primera vegada. Primer de tot parem a un lloc on hi ha un monument després d’un pont de pedra molt bonic. Només baixar el mal temps se’ns tira a sobre. Pluja i vent la pitjor combinació. Fem quatre fotos i tornen a l’autocar. Si tot el dia és així patirem.


La següent parada és a les piscines de les fades. Tot un riu amb cascades que van formant bassals mentre baixa. Ens donen una hora, temps per anar i tornar al punt més alt. La força del vent però, és alarmant. De tant en tant una ràfega se m’emporta. Literalment. Tinc que fer salts per quedar-me clavat perquè se m’endú. Passen uns minuts i la seva força m’arrossega altra vegada. No ho puc controlar.


Finalment arribo a dalt. Bé del tot no el camí seguia però ho he deixat aquí perquè tenia que tornar al punt de sortida abans d’una hora. Vaig caminant de tornada gravant al meu cervell algunes de les imatges que més m’agraden. La veritat és que aquest lloc havia generat un interès per part meva i que m’esperava una altra cosa. Tot i així és molt bonic sense cap dubte.


Ens dirigim a Portree la capital de la illa de Skye. És una població amb un moll molt bonic amb cases pintades de colors diferents les unes de les altres. Ens donen unes dues hores i, la veritat, és massa temps perquè aquí pràcticament no hi ha res. Vaig al moll i el rodejo fent unes fotos xules. Després hi passejo i veig els restaurants. Entro en una marisqueria i demano la sopa del dia. Un plat habitual en els menús d’Escòcia. Resulta ser una barreja molt bona però amb Chili. Surto del local amb una picantor a l’alè.


Em compro una jaqueta plegable impermeable. M’anirà bé veig que ho necessito. Uns minuts més tard decideixo estrenar-la perquè segueix plovisquejant i fent una mica de vent. Per entrar en calor demano una infusió de menta en una fleca que fan de cafeteria però sense lloc on seure. Almenys a l’interior, em sembla que a fora hi havia unes taules evidentment buides i mullades.

Arriba l’hora i pugem a l’autocar. Com que fa tant mal temps ens quedem sense veure unes muntanyes. Diuen que tenen la forma d’una ovella, una anciana i un ancià. Resulta que es van trobar amb un gegant i quan veus un gegant et tornes de pedra. Quan va aparèixer el gegant una ovella dels ancians s’hi va apropar i es va tornar de pedra, l’anciana corrents va intentar ajudar-la tornant-se ella de pedra i l’ancià el mateix intentant ajudar a la seva dona. Una llegenda que no he pogut acabar d’entendre però que almenys té un punt de fantasia.

Parem en una coneguda cascada. Té una gran caiguda i és d’una gran bellesa. Mentre gravem i fem fotos la pluja i el vent fa perillar els mòbils. Sort que he portat una corretja que he lligat al telèfon veient el que ens venia. Una mica lluny hi ha unes grans vistes. De seguida que podem pugem a l’autocar.


El guia ens comenta que amb aquest temps el que podem fer és veure una alta cascada i acabar a Fortree altra vegada per prendre algo i cap als hotels. La cascada està força bé, però ningú aguanta més de cinc minuts.


Tinc sort i a Fortree entro en un pub de la plaça on hem aparcat. Demano una infusió de menta. Altra vegada em costa fer-me entendre però ho aconsegueixo. L’amo del local, un noi jove, em convida a seure en un tamboret a prop d’una llar de foc. Només hi ha una mica de brasa però s’agraeix. Una noia, possiblement parella del noi, encén unes pastilles amb poc resultat. Quan és l’hora surto cap al punt de recollida.


Arribem a l’hotel. Una dutxa d’aigua calenta i posar la roba a assecar damunt el radiador de l’habitació i el tovalloler del lavabo. M’he demanat un assecador de cabell.