Tot i que era un apartament per mi sol amb dues habitacions, cuina, menjador, rentadora, microones i nevera tot era molt cutre. Seria perfecte per anar amb amics. Per entrar has de passar per un carreró no gaire agradable i després tens una capsa amb un codi on hi tens les claus. Curiosament la porta està plena de capsetes com aquesta. Estem al centre d’Edimburg. Quan arribes la porta l’obriries amb una patada i l’aixeta del lavabo surt de lloc quan l’obres. Tot i així sense sorolls, però amb molta tos. M’he llevat, he escalfat aigua i he pres xarop. Ha anat força bé perquè he agafat la son.

M’he llevat més tard del que tenia previst perquè entre que vaig tenir que trobar on dormia, que vaig demanar un calzone en un restaurant per emportar i el blog, van passar les hores. Avui doncs, m’he llevat a les 8:00h. Ho tenia tot preparat i cap a l’estació.

Arribo a la Waverley Rail Station i compro un bitllet per Glasgow. El tern surt en quinze minuts i vaig directe a l’andana. En una hora hi estaré.


El trajecte és interessant. Me’l conec pels dos tours però mai cansa. Llegeixo el Lonely Planet per saber per on puc anar. Envoltat d’un grupet de joves que s’ho passen bé arribo a Glasgow. Primer de tot vaig a l’hotel i començo a veure la seva arquitectura

Tal com Edimburg és molt bonic. Només sortir de l’estació tenim la George’s place. M’ho miro una mica, però poso el navegador i vaig cap a l’hotel. Em diuen que poden guardar-me l’equipatge i que no cal que esperi a les 15:00h sinó que a les 14:00h l’habitació estarà llesta. Faig logística i agafo el que és imprescindible: xubasquero, Lonely planet i petaca wifi.
Començo a apropar-me al centre.

Em deixo portar pels carrers i la seva arquitectura, i decideixo anar al museu d’art contemporani. Poso el navegador i segueixo admirant els edificis. Quan arribo veig l’escultura d’un home a cavall que al cap hi té un cono. Resulta que tot va començar com una broma, però ara si algú treu el cono al dia següent hi torna a ser. Això sí que és art contemporani.

Vaig passejant. Són tres plantes així que començo per dalt de tot. Començo a interessar-me per les obres. La veritat és que és un museu no gaire gran que te l’acabes molt ràpid sinó saps fer tota una reflexió de cada obra. L’entrada, tal com és molt habitual, és gratuïta perquè consideren que l’art i la cultura ha d’estar a l’abast de tothom sigui quina sigui la seva condició social.

En uns minuts m’ho acabo. Llàstima que la situació no ho permet però em regalaven un pòster amb diverses imatges juntes. Explico que el destrossaria si el portés amb mi i la dona del museu ho entén. Opto per fer-li, almenys, una foto. Hi ha una altra obra que té closques de cargol enganxades, Com que és un animal que m’agrada molt m’hi interesso.


Acabo la visita i començo a voltar pels carrers. La gent passeja i els carreres estan nets i plens de tonalitats de tardor. El marró impera i una sensació de tranquil·litat s’escampa. Arribo a un passeig que passa pel costat del riu. Aquí hi veig uns cignes. Feia molts anys que no en veia un. Anaven tots junts un darrere l’altre i passen pel meu costat.

Segueixo passeig enllà i comencen a sortir parets pintades per “grafiters”. Són bons, molt bons, tant que quan me n’adono no els he fet foto i no torno enrere. Pujant als carrers de dalt veig altres obres d’art. A mi que pintin les parets així em sembla perfecte. Crec que s’hauria de fer a tot arreu i deixar expressar-se als artistes de cada ciutat. El que no m’agrada és que una bona pintura la tatxin o la firmin a sobre per gelosia o pintures sense una mínima qualitat. Si ho vols fer, fes-ho bé.


Busco un lloc per dinar i veig un fish and chips interessant. De moment no hi ha ningú més que jo. Demano per anar al lavabo doncs no en veig la porta. Em diuen que passi per una que va directe a la cuina. Passo per la zona de preparació d’aliments i al final hi ha un lavabo. Cutre, però net. El plat és molt generós i em donen diverses salses. Opto per posar Ketxup a les patates i res més que no sé què són. Avui doncs, he complert amb l’objectiu de menjar un dinar típic britànic.

En un carrer tota l’acera està pintada de la bandera d’arc iris. Aquí ia Glasgow el moviment LGBT està molt consolidat.


Arribo a la zona universitària. M’hi porta un gran mural que representa una classe. Hi ha qui està atent, qui s’entusiasma i qui s’avorreix. Una pintura molt interessant i divertida alhora. Al voltant està ple de locals de menjar ràpid, pizzeries i menjars orientals. Com es nota que el jovent es mou per aquí.

Es fa la hora i vaig cap a l’hotel. Arribo a les dues en punt. Faig una gestió i em donen la clau i l’equipatge. L’habitació no és gaire gran però no li falta de res. Fins i tot tinc una taula i cadira plegable per fer el blog. El lavabo està net i és acollidor tal com el llit. Pateixo per la tos.