Em llevo a les 6:00h i vaig a l’estació de tren que està a cinc minuts. Compro el bitllet. Just quan he entrat en surtia un cap a Milngavie. Hauré d’agafar el següent a les 7:22h que sortirà aproximadament en uns quinze minuts. Aprofito per esmorzar. Una canya de xocolata, un croissant i xocolata calenta que resulta ser un colacao. Perfecte.

M’espero a l’andana i pujo al tren. En una mitja hora arribo a Milngavie. Poso el navegador i em dirigeixo al supermercat Spar on venen els passaports. A cada ciutat et posen un segell. Compro repel·lent de mosquits perquè el Manu ens ho a recomanar. Després vaig a l’oficina dels taxis. Truco a la porta i l’obren dos homes. Els explico que vull que em portin l’equipatge a Drymen on tinc l’hotel. Acordem un preu i ells surten amb les bosses i jo a caminar.


El començament del camí està molt ben assenyalat i hi passo. El seu emblema és un hexagon amb el card al mig. Aquí però em costa veure un cartell de fusta que ho mostra. Fins i tot un home del poble em diu una cosa que no és. Bé, començo a caminar i el camí comença a envoltar-me. Els arbres, les plantes, un temps no gaire dolent.

Aquí em creuo amb gent que porta canalla a l’escola, altres passejant el gos o corrent. Són camins públics tal com expressen els seus cartells “puiblic path”. Començo a ser engolit per la vegetació.


De tant en tant tinc algun dubte de si vaig bé o si m’equivoco, però tot és soluciona. No està mal assenyalat però has d’adaptar-te a les seva manera de fer-ho.

Camino i camino. Si m’avancen els segueixo un tros, si me’ls creuo venint de l’altre sentit els pregunto si anem bé. En tot moment m’asseguro de no perdre el camí.

Després dels arbres comencen les zones agràries i ramaderes. El que més cultiven és civada per fer whisky o cervesa. El que més tenen són ovelles o vaques. El camí es va aclarint tot i que de tant en tant les plantes t’envolten i passes per damunt de rius. Molts trossos estan plens de bassals de fang, i les botes i el pantaló queden ben bruts.


Segueixo caminant i caminant, moltes vegades sol, fins que arribo a un punt del camí. Aquí paro i poso el navegador. Estic a quinze minuts de l’hotel. Passo per un altre camí fins que arribo a l’hotel.


Són aproximadament les 13:30h i haig d’esperar a les 15:00h per poder entrar a l’habitació. Primer vaig a que em posin el segell i després aprofito per dinar al pub de l’hotel. Menjo bé i consistent.

Per fi arriba el moment d’entrar a l’habitació. Em prenc una dutxa calenta i quan intento tancar l’aixeta l’aigua no para. Ho intento de totes les maneres però no ho aconsegueixo. Finalment vaig a recepció i em diuen que ara vindrà algú. Arriba el de manteniment que abans l’he vist rondant per allà. Desmunta tot el mecanisme fins que ho repara. Demà al matí sabré si ho ha reparat bé.