Avui agafo un tren de Glasgow a Edimburg. M’acomiado dels carrers buits de la ciutat fins que arribo a l’estació. Serà un trajecte ple de camps que m’acompanyarà tot el trajecte.


Quan sóc a Edimburg el primer que faig és deixar la motxilla i la bossa a un guarda-equipatges a l’estació. Hem proposo visitar el palau de Holyroodhouse. L’estança del rei quan és a Escòcia. Hi vaig caminant i mentre camino passo pel costat d’un museu que no he visitat. L’exposició és de pop art. M’hi passejo i està força bé, però no m’hi estic gaire tremps.


Quan passen uns metres veig el museu d’Edimburg. Un altre museu que no he visitat. Hi ha diverses coses de la ciutat i dels seus ciutadans. Coses habituals o de luxe. Un passeig entretingut.


Arribo al palau de Holyroodhouse. Compro l’entrada i em donen una audioguia. Només entrar el palau imposa. Té forma de castell i al mig de tot hi ha un quadrat obert tal com un claustre. A partir d’aquí no puc fer fotos ni vídeos. Veiem sales on es fan dinars de protocol polític o altres. Fins i tot hi ha la taula parada amb vaixella d’antics reis. Un altre gran saló està envoltat de retrats d’antics membres de la reialesa. Aquí veiem una porta secreta que unia el saló amb el servei. Una zona de descans està envoltada de butaques. Podem veure els dormitoris on els seus llits tenen una cortina que els envolta. Mentre a fora només queden les restes d’una abadia i després un jardí envolta part del palau. La visita acaba aquí.


Fa uns dies que he contactat amb un tal “Craig”. El primer dia del viatge vaig anar a un local de snooker. Allà vaig preguntar per classes i em van agafar el telèfon per donar-li al Craig. Fa dos dies em va respondre i hem acordat que quan acabés les visites parlaríem de si podem fer la classe. Envio un whatsapp al Craig i quedem al club de l’altre dia. Una vega acordada la classe començo a pensar que m’he equivocat, que puc perdre l’avió. Però hem quedat i no respon al meu missatge. Agafo un taxi i soc a l’hora. Estic una mica nerviós perquè penso que m’equivoco i que puc perdre l’avió, però hi vaig.


Sóc al Locarno snooker club. Conec el Craig i li explico que vaig malament de temps. Comença la classe. M’explica el procés de com fer el llançament. Apuntar amb el pal, avançar peu dret, després l’esquerre i llençar intentant fixar el pal i mantenint la posició fins que la bola arriba al forat. La veritat és que n’he ficades poques, però ha sigut interesant. M’acomiado d’en Craig i surto corrents.

Començo a esperar un taxi. Em poso nerviós amb l’hora. No sé si perdré l’avió. Començo a caminar carrer avall. Se’m creua un taxi però no em veu a temps i es disculpa. Altres estan ocupats. Van passant els minuts. Camino mirant endavant i enrere per si veig una llum encesa de taxi. Cada vegada estic més nerviós. Finalment aconsegueixo un taxi que em porta a l’estació de tren.

Arribem i vaig corrents a agafar l’equipatge i vaig a la zona de taxis. “Ràpid cap a l’aeroport!” demano. Anem passant pel centre d’Edimburg i cada semàfor en vermell em posa més nerviós. Vaig mirant l’hora. No vaig bé, ens apropem a les 15:30 i l’avió en teoria surt a les 16:45h. Arribem a l’aeroport i surto corrents.

Entro a dins i pregunto per l’aerolínia. No deixo de córrer. Allà hi ha una noi que t’ajuda perquè tot és automàtic i has de fer tu el procés. Explico que vaig a Barcelona i em diu que molt bé que puc fer el “check in” de la motxilla. He arribat a temps, però la mà tremola. El noi m’ajuda i facturem la motxilla i la porto a la cinta. Pregunto a un altre si cal considerar-la equipatge fora de mida pels pals de caminar, però em diu que no.

Passo pel control de seguretat. Vaig controlant el temps i estic tranquil perquè vaig bé. Quan arribo a la zona de sortides observo el cartell. En uns minuts mostraran la nostra porta d’embarcament.

Anuncien la porta i m’hi desplaço. Allà comencem a fer cua. Estem una bona estona esperant. Mentrestant veig com arriba un avió de l’aerolínia i com en surten els passatgers. Per allà les 17:00h ens deixen passar i quedem altra vegada parats en el passadís d’entrada. Estem una estona fins que anem baixant unes escales. Allà caminem cap a l’avió que s’ha buidat que està al mig aturat.

Poc a poc van sortint de dins diferents treballadors de l’aerolínia, des de pilots a ajudants i hostesses. Quan passen uns quants minuts obren l’entrada i anem seient. Estem una estona fins que tots som dins.


No sabem perquè però no ens movem. L’avió queda parat. Finalment la que mana al servei de l’avió ens explica que degut al mal temps d’Espanya els vols a Barcelona i altres destinacions queden afectats. Per això hem d’esperar. Possiblement 40 o 50 minuts.

Ens diuen que podem comprar menjar o begudes. Jo no he dinat res així que compro dos xocolatines i aigua. De tant en tan observo a la responsable com gestiona el problema, i com ordena als altres el que han de fer. De tant en tant parla amb altres companys i es nota que son una “pinya”. De tant en tan la truquen per explicar la situació, Tothom s’espera i és respectuós. Aproximadament a les 19:00h comencem a enlairar-nos. El viatge és tranquil.

Com que m’han explicat que hi havia risc de tempestes estava segur que tindríem moltes turbulències en l’aterratge. Quan som a Barcelona ens apaguen els llums i quedem en plena obscuritat. Tot i així l’avió descendeix bastant bé i quan estem a punt de tocar asfalt l’avio es mou de costat a costat. Perfecte, som a Barcelona.

Felicito a la responsable de cabina i vaig a la cinta d’equipatges. Són les onze de la nit i tinc moltes ganes d’arribar a casa. Els pares em venen a buscar. M’adono que hi ha dos sortides i que soc a la A. M’adono que no sóc on acostumo a sortir. Ens truquem i m’apropo a on són ells, a la porta B.

Els pares m’expliquen que a una noia estrangera li han robat la bossa a l’aeroport. L’han ajudat, però la noia té un bon problema. Benvinguts a Catalunya.