La visita a Oslo s’acabarà a les 15:00h quan recollim el cotxe a l’estació de trens. Esmorzem, recollim i deixem les maletes a les taquilles de l’hotel. Primer de tot anem a veure el que més ens importa: El museu Munch. És el museu dedicat a un sol autor més gran de tot el món. Munch ens atrapa. La seva obsessió per la mort a causa de ˋperdre mare, germana i altres familiars per malalties va marcar la seva obra. Els quadres són colpidors i les seves pinzellades són inigualables. Anem passejant i ens deixem portar pels quadres. No visitem tot el museu perquè volem visitar altres coses però queda pendent tornar a Oslo, això ho tenim clar.
Anem a la sala del quadre “el crit”. Aquí cada trenta minuts es tanca la portella d’un quadre i se n’obre un altre. Són tres versions del mateix quadre. Un d’ells en blan i negre. En veiem dos d’ells. El segon és la versió més coneguda plena de colors. Em quedo una bona estona mirant-lo observant tot el que transmet. És un quadre que arriba a tothom i que tothom té la seva interpretació pròpia. Una obra d’art que t’obre una portella del dolor que portem a dins.
Després del museu Munch anem a l’ajuntament. Aquí passes per un control de seguretat. A dins una gran sala decorada amb pintures t’aporta una gran amplitud i en una cantonada amagat, hi ha un orgue que s’alça camuflat amb el que l’envolta.
Pràcticament no ens dona temps per gaire més. Donem una volta i anem cap a la estació de tren. Ens espera un trajecte de més de quatre hores en cotxe per un país que desconeixem.
Decidim dinar al Hard Rock quan passem pel costat. L’Àngels, sabent que no hi he estat mai en cap m’anima a entrar-hi. Ens demanem unes hamburgueses que regalimen a cada queixalada. Boníssimes.
Ens dirigim a l’empresa de lloguer de cotxes. Havíem reservat un Polestar, un cotxe esportiu i elèctric, però ens diuen que no pot ser que no en tenen. Després de molt parlar amb ells ens ofereixen un Toyota Rav.
Pugem al cotxe i anem a prop de l’hotel. De sobte comença a ploure fort mentre l’Àngels aparca i jo agafo les maletes. Arribem ben mullats al cotxe i pugem. Una vegada dins deixa de ploure.
Navegador i cap al camping on tenim una cabana per nosaltres sols. El trajecte és llarg, però gaudim duns paisatges al·lucinants acompanyats de bona música. El nostre cos avança per la carretera seguint el ritme.
Trobem un túnel espectacular, llarguíssim. De tant en tant hi ha un lloc ampli per poder parar si és necessari. Aquest tros té uns llums de colors que il·luminen el sostre i dona una gran sensació de ser dins de la fèrtil terra o dins d’un iceberg.
El sol fa una bona estona que descansa quan arribem al camping. Busquem la cabana i ens anem a dormir. Deixo el blog per l’endemà per poder descansar el que cal. No vull estar cansat o dormit al dia següent perquè tenim una excursió que promet.