Ahir va ser un dia molt cansat. Em vaig llevar a les sis de la matinada per anar a l’aeroport i això passa factura.
Nomes començar vaig fer dues coses malament. Primer quan vaig anar a la finestreta d’embarcament. Sense adonar-me’n vaig entrar al d’una altra aerolínia just al costat de la meva. Després quan passo pel control m’he de treure les botes, el cinturó, la bossa dels recipients, la maleta, la ronyonera i la bossa, i quan per fi he acabat de posar-m’ho altra vegada, quan quasi començo a baixar les escales. Llavors noto que vaig molt lleuger i m’adono que m’he deixat la maleta a la cinta de control. Jo normalment facturo l’equipatge, entre això i el cansament així va anar.
M’assec en una de les grans finestres que té l’aeroport. Sempre que viatjo busco un bon lloc des d’on veure com s’enlairen els avions.
Quan soc a l’avió busco el seient que em correspon. M’he demanat finestra lluny de l’ala i del motor perquè tinc les orelles sensibles. No m’ho puc creure m’hi han ficat de ple! Crec que aquell tio m’ha fotut.
Abans d’enlairar-nos passen el típic vídeo de la info de sempre. Aquesta vegada però és molt original. Barrejen dibuixos típics egipcis amb els actors. Com a exemple quan diuen que no es pot fumar mostren el dibuix d’un guerrer que des d’una quadriga llença una fletxa que va directament al cigarret que fuma el típic dibuix d’un home de costat.
Quan enlairem aprofito per descansar. El trajecte és com viatjar sobre un desert blanc inacabable.
Arribem al Caire. Allà quan intento anar cap a l’aeroport. Hi ha una taula. Li dono el passaport. L’agafa i comença a parlar amb un altre que hi ha per allà. I així està una bona estona amb el passaport agafat i jo de braços creuats. Llavors em diu que haig de tramitar el visat. Dono la volta i veig un home amb un cartell. M’estan esperant. En un moment tinc el visat i em deixen entrar a l’aeroport per anar a Luxor. On començaran les visites i on vaig al creuer per dormir.
Perfecte em deixa passar el d’abans però aquí no s’acaba perquè després hi ha una altra taula amb un altre home. “Wrong way” em diu. Em giro per si el de l’empresa del viatge em pot ajudar però ha desaparegut. Sort que em demana el passaport i el visat. Després em demana que posi la maleta damunt de la taula. Ho faig i em quedo esperant. Obre-la em diu. Amb lentitud i fent-ho bé obro la cremallera. Toca els calçotets, el necesser, una mica per aquí una mica per allà i vinga te’n pots anar. Menys mal.
Aquí tinc que esperar l’avió que em portarà a Luxor. Estaríem unes tres hores però el vol es s’endarrereix una hora. Finalment arribem a Luxor.
Altra vegada m’hi esperen. Aniré amb dues senyores en la furgoneta així que hem d’esperar una bona estona fins que surten les maletes. Mentrestant el del viatge em passa el telèfon i el seu company em parla en espanyol. Em diu que demà haig d’estar a punt a les sis de la matinada per fer les visites perquè el creuer sortirà al migdia. I jo que pensava que podria descansar.
La furgoneta em deixa en un creuer i s’emporten a les dues senyores a un altre. No sé com va això però fan els seus “xanxullos” i es passen sobres plens de diners.
Arribo a l’habitació. Sopo i a dormir.
