Si ahir em vaig llevar d’hora, avui molt més. Havia d’estar a les sis de la matinada a la recepció del creuer. Tenia posat el despertador però un minut abans sona el telèfon de la meva habitació. Em llevo, em dutxo, no m’afaito per no molestar i esmorzo.
A les sis menys uns minuts soc al hall i una mica després arriba la guia. Estic molt adormit i cansat, necessitava descansar.
Primer de tot anem a la vall dels reis. Aquí hi ha moltes tombes de reis egipcis perforades a les muntanyes. Són molt interessants de visitar. Les parets estan plenes de dibuixos i de jeroglífics fins que el túnel acaba amb un sarcòfag o semblant. El viatge inclou una visita a tres tombes.
Després n’hi ha altres que son a càrrec meu si les vull visitar. Dues estan bé de preu com per exemple la de Ramses V i VI. N’hi ha una que és molt més cara. Val molts diners i al final ho compro. Es la visita a la tomba de Seti. No val res. No val el que he pagat. No ho recomano.
Com que entro sol perquè la guia no entra, moltes vegades em quedo sol en alguns d’aquests túnels. És llavors quan apareix un home i em diu que puc passar la tanca per fer fotos. Em fa el senyal de silenci i mira al seu company que està a la porta que evidentment no està per nosaltres. Com que sé que el que volen és que els donis una moneda dic que no. Ell segueix insistint però jo dic que no i me’n vaig d’allà. Altra gent si que ho ha fet però jo passo. Quan marxem arriben els grups de visitants. Després anem al temple de Hatshepsut.
Allà hi ha moltes escultures i inscripcions en tot el temple. La guia m’explica tota la història però no em demaneu que us l’expliqui. Com que s’havien de casar entre els que eren considerats reis déus, va haver-hi un munt de parelles i fills de tots. Un “lio” dels grans. Cada vegada que m’ho explica em fa riure.
Ens desplacem a unes escultures. Diu la llegenda que quan fa vent es sent el plor de la reina per haver perdut un fill. Això és a causa dels contrastos de temperatura que hi ha entre al matí i la nit que ha fet esquerdes i amb el vent fa aquest so.
Seguim cap a un altre temple. El temple de Karnak. El més gran d’Egipte. És impressionant. Columnes immenses i majestuoses. Plenes de dibuixos i jeroglífics. Motius d’ofrenes als deus i de feines habituals com el conreu. El temple és immens, té moltes zones amb temples més reduïts i zones inacabades perdudes al llarg dels anys.
Dos obeliscs estan a la zona central mentre el temple s’expandeix. Una visita inacabable.
Observo com reconstrueixen les grans columnes. Posen ciment amb molta cura en les zones sense dibuix mentre altres amb pinzells ressalten o netegen els colors que han sobreviscut.
Em deixa mitja hora per fer fotos però pràcticament només he fet vídeos. Si mireu l’Instagram podreu veure-ho, perdoneu.
El temps passa volant. Hi ha molt a veure. Per cert la guia m’ha explicat que quan tenim un dibuix ovalat és el nom d’un rei Déu. Així que observo els dibuixos i m’adono que n’hi ha un munt.
Últim temple. El temple de Luxor. El temple de Karnak i el de Luxor estaven connectats per l’avinguda de les esfinxs. On amb vaixell es tranportava el cos del rei Déu. És un temple interessant. Amb moltes columnes. Tot això devia ser increïble en aquella època. Finalment, molt cansat, ens dirigim al creuer. El conductor la deixa en un carrer i a mi m’acompanya. Crec que ella agafarà el tren tal com va fer ahir.
