Poc m’esperava avui que l’etapa seria tant dura. Començo per allà les 8:30h. La noia de l’hotel em va comentar que podien preparar un sandwich per dinar i al final no ho vaig fer. Ha sigut un gran error. El trajecte va de Rowardennan a Iverarnan.

Comencem amb paisatges bonics i molts rius i cascades en el camí. La primera parada és Inversnaid i acabarem a Inverarnan. El que no sé si Inversnaid és un hotel o un poble. Seguim vorejant el llac. De lluny sento els cotxes i el tren que passen per l’altra riba. En ple camí hi ha una “honesty box”, una cabina on a dins hi ha menjar i refresc- És de color rosa. Agafes el que vulguis i deixes els diners que corresponguin. Això ho havia vist al camí Kumano Kodo de Japó que si interessa està explicat en l’apartat del viatge a Japó a “altres viatges”.

El terreny es va tornant enfangat i riu alhora. Molta aigua descendeix pel camí entre les pedres. Haig d’anar escollint per on passo si per fang o per aigua. A més, hi ha trossos de fang i trossos de pedra. El meu cervell va escollint per on passar. Segueixo veient com l’aigua va cap al llac travessant el camí.

A mesura que avancem ens apartem del llac i entrem en bosc humit ple de molsa. Aquests boscos m’agraden molt perquè em sento en un món de fades.

Finalment arribo a Inversnaid i descobreixo que només és un hotel. Em deixen anar al lavabo, però el bar està tancat fins les cinc. Menjo una barreta de cereals i una poma. El recepcionista em pregunta d’on sóc i m’explica que ell és romanès i que ells també són llatins. Que tenim moltes paraules en comú. Parlem de futbol, de Maradona i que els romanesos viatgen molt a Espanya. Quan puc m’acomiado cordialment. Omplo la cantimplora en una aixeta que està pels caminants. Aquí a Escòcia l’aigua te la donen, per ells és un bé comú, i segueixo caminant a Inverarnan on avui dormiré. Sé, però que ara ve un tros difícil. Avisen de camí complicat amb un penya-segat al costat. La veritat és que poc a poc s’ha anat liant tot, però estava avisat. Fent els passos a poc a poc i ajudant-me dels pals he superat la zona sense problemes. Normalment quan hi ha un tros així exageren una mica perquè t’ho prenguis seriosament.

Començo a tenir gana i decideixo menjar una altra barreta. És llavors quan m’adono que no en porto més a sobre. Potser a dins la bossa que porto a l’esquena, però treure-la és tota una feinada. Ho tinc tot ben lligat.

Segueixo caminant, però el meu cervell treballa sol moltes estones. Em despisto i em desconcentro, i tinc gana. Aquell sandwich era important. Segueixo caminant i caminant a prop del llac. En un lloc ple de verd hi ha un arbre que em sembla especial, és el segon del camí que trobo.

Sortim un tros del bosc i m’envolten els arbusts. El camí comença a pujar fins que descendeix. Estic molt cansat i només penso en menjar només arribar. Un gran arbre caigut barra el pas, però les trepitjades dels que han passat abans el rodegen fins que agafo altra vegada el trajecte.

Quan me n’adono un cartell em diu que hi he arribat.

Em donen la clau i vaig a sopar després d’una dutxa. No tenen assecador de cabell. Em diuen que hi ha rentadora gratuïta i l’assecadora 5 lliures. Mentre rento la roba demano el sopar. M’atipo de valent. Estic esgotat.