Plou a Geiranger i fa boira. Observem per última vegada les vistes des de l’habitació. Esmorzem a l’hotel i omplo bé la panxa. Ous fregits, bacon, salsitxes i fruita. Pugem a l’habitació recollim i posem el navegar cap a Oslo. Avui dormim en un hotel a prop de l’aeroport.

Sortim aproximadament a les 10:00 hores i tenim unes sis hores i mitja de viatge més el dinar. Un llarg trajecte que haurà de fer l’Àngels. Jo no tinc carnet de conduir.
Anem passant per la boira i la pluja i pugem amunt per sortir de Geiranger i tornar al que hi ha enllà. Poc a poc va sortint el sol i ens acompanya des d’aquí. Fins i tot hem tingut calor al cotxe.

La primera parada la fem a una benzinera amb cafeteria. Prenc un cacau amb llet i ens enamorem d’un ninotet amb forma de tauró que en veritat és una pilota. Li diem “Nordi” de Noruega. Primer volíem regalar-li a la “Nala” la nostra gossa però el destrossarà i decidim tenir-lo al cotxe elèctric de l’Àngels.

Seguim avançant la carretera i contemplem uns paisatges encisadors. Plens d’arbres i aigua. Fins que parem per dinar. Hem escollit un restaurant tradicional. La decoració és molt “de tota la vida” i al sostre hi ha una maqueta de trens però al revés. Les vies són al sostre, per tant el tren aniria cap per avall. Mengem una sopa d’espinacs, tota una experiència exòtica per nosaltres. Després una massa fregida que són minitortitas angleses, carn de porc, xampinyons i acompanyat de “sirope” casolà.

Quedem ben plens i seguim el viatge. El navegador ens va dient per on passar, però no on mirar. I és que és ben cert que, miris on miris quedaràs al·lucinat del que apareix de cop i volta.

Posem la música fluixeta i anem parlant, rient, conversant de diferents temes o deixant que se’ns emportin els silencis.

I els minuts van passant i ens anem apropant a l’hotel on podrem descansar.
Fem el check in i ens apoderem de l’habitació.

Aquí és un bon moment per la reflexió. De tot com ha anat el viatge i de com m’he sentit. El que he après i el que he compartit. El que ha experimentat cos i ment.

Feia molt de temps que no viatjava sol i no compartia amb algú altre el que es sent quan canvies el xip i t’envoltes d’altres “imputs”. Viatjar amb l’Àngels ha suposat un repte. Mai havia viatjat amb una noia i això ho canvia tot. Ella em sap dir quan cal fer quelcom important o necessari. No és que no em sàpiga cuidar sol, però sovint un avís a temps pot ser molt beneficiós.

Haig d’agrair-li que s’hagi adaptat a mi. Als meus horaris i a que tinc que prendre una medicació que, a més, em pot donar son. Respectant les hores de son que em son necessàries. I això us ben asseguro que no ho fa tothom.

Els primers dies a Oslo volia que tot fos perfecte, però llavors em vaig adonar que només seria perfecte quan jo deixés de preocupar-me per això. I a partir d’aquí tot ha fluït. Si vosaltres preneu una medicació semblant a la meva i us dona efectes secundaris. Que no parin els vostres somnis. Primer em vaig aventurar a viatjar sol. Després em vaig aventurar a tenir una relació de parella estable. I ara a viatjar amb la dona que estimo. Santa paciència diria algú. Doncs home, haig d’acceptar que l’Àngels té molta paciència amb mi. Una situació que s’acostuma a solucionar fent-la riure. Està molt bonica quan riu.

En aquest viatge em viscut una experiència sensorial extraordinària. Els paisatges són encisadors i cruels de bellesa alhora. Em refereixo a les zones desèrtiques on no hi creix més que quatre herbes. Les pedres verdes, mai vistes per nosaltres abans, trenquen esquemes i clapes de neu estan lluny damunt de les muntanyes. Els rius baixen amb força lliscant damunt les roques i els avets et transporten a una postal de nadal. Tot llueix plogui, faci mal temps o sol. Tot encisa tinguis el parabrisa engegat o entris dins d’un túnel. És massa bonic per oblidar mai aquest viatge.

Demà tornem a casa, però sempre Noruega serà la nostra casa d’acollida. Sempre serà el nostre primer viatge.