La meva vida ja fa uns anys que està relacionada amb el món de la salut mental. Després de molt de temps vivint sol els efectes d’un trastorn, el projecte “pacient expert” va canviar la meva vida.
Tot va començar amb una proposta de la meva doctora per participar en aquest projecte impulsat per Xavier Reig. Van pensar que jo era l’adequat i se’m va preparar per ser-ho.
La idea va ser fer un grupet d’afectats en primera persona i reunir-los una vegada a la setmana. Allà vam compartir un temps dedicat a parlar tant de la malaltia i de les seves etapes com d’altres temes no relacionats. Cadascú era lliure de parlar del que volgués tot i que el punt de trobada era la salut mental. El meu paper era de fer de moderador i de director dels temes, enllaçant-los i fent propostes als reunits. D’allà en va sortir un grup d’amics dels que seguim veient-nos i quedant per donar una volta. Un procés que ha donat més resultats.
A partir d’aquí vaig establir una bona relació amb el Xevi, treballador del centre de dia i company professional de “pacient expert”. Amb ell vàrem començar a dissenyar tallers pels seus usuaris. Sempre li estaré agraït per creure en mi. Aquí va començar un taller literari que ha anat evolucionant i el taller d’estudi. Un voluntariat que faig de bon grat, amb molta il·lusió i convençut de la seva vàlua.
A part d’això m’he format per ser Tècnic en Suport d’Ajuda Mútua gràcies a la Federació Veus. Es tracta que un afectat en primera persona amb un camí realitzat, faci acompanyament a altres afectats. Valorant la seva experiència i explicant-la per a ajudar als que passen per una experiència semblant i necessiten ajuda.
Una feina de la que he fet unes proves pilot i que potser en un futur podrà ser remunerada. Una possible sortida laboral per molta gent que viu una pensió precària i que no pot treballar per tenir un trastorn tot i que està capacitada per fer aquest treball o altres. Jo sempre he tingut feina gràcies al meu pare i per això he tingut molta sort, doncs una independència econòmica m’ha permès arribar fins aquí.
A part d’això he començat el curs de formació d’activistes de l’associació Obertament. La meva intenció és parlar de salut mental en instituts i universitats.
I ara això. Un blog. Una obertura a l’exterior. Diuen que d’això se’n diu sortir de l’armari. Potser nosaltres en podríem dir sortir de la nevera, per exemple, i no copiar-nos aquesta expressió. Sigui com sigui, explicar certes coses de la malaltia tot i que no crec que siguin moltes, fa que això es regiri dins meu. Sense oblidar mai que és el camí a seguir.
No puc deixar de parlar de l’escriptura. Quan jo estava malament una de les meves empentes era pensar que algun dia escriuria. Una afició que em ve de l’adolescència i que vaig començar a treballar després de la meva formació acadèmica. Aquest blog és, alhora, una pràctica d’escriptura i un repte. Una il·lusió i un compartir amb vosaltres. Quan s’acabi sabrem si seguiran havent-hi altres blogs i altres projectes. Us convido a seguir-me i a viatjar junts. A viure amb mi aquesta experiència.
