He preguntat i avui feien música tradicional i m’han deixat accedir. Haig de reconèixer que m’ha impressionat el seu alt valor meditatiu. A mesura que avançava el concert, els grups formats per un cantant i dues “guitarres” japoneses, s’intercalaven amb un escenari giratori i les esquenes inclinades.
Però el més impressionant ha sigut el final. De tant en tant, baixaven el teló, però aquesta vegada han trigat molt més i feien molt soroll. Quan s’ha alçat, tots els músics estaven a l’escenari. Quan ha començat la música m’ha vingut més d’un calfred.
He sopat en un restaurant de menjar ràpid japonès. M’he assegut a la barra i, quan ha entrat un noi amb bicicleta i vestit de seguretat, m’ha fet un senyal mostrant-me que primer has de fer la comanda en una màquina i com es posen els diners. A partir d’aquí he fet que sí amb el cap i he anat tocant botons fins que ha sortit el tiquet d’arròs amb vedella. Uns 5€.
