Avui fan Kabuki al teatre. Una obra tradicional. Com que em van dir que a les 10:00 hores obren la guixeta i que avui he trigat a tenir-ho tot llest, he anat primer a comprar l’entrada. La meva sorpresa ha sigut que l’obra comença a les 12:00. Només falta una mica més d’una hora. Em diuen que l’obra té tres parts amb dos descansos de mitja hora i que acaba a les 16:00 . M’ho penso detingudament considerant el temps que no podré destinar a altres coses però decideixo que hi assistiré. Compro el tiquet de la segona planta i ben situat al mig.Tinc a prop el jardí imperial i penso que puc passejar-hi. Veig però les portes tancades. El dilluns està tancat. Decideixo donar tota la volta al parc que està rodejat per una muralla i un riu. Totes les portes tancades. I no només això, hi ha una cursa que fa el mateix trajecte i haig d’apartar-me perquè molesto. Camino però per l’acera tal com altres.
Començo a preocupar-me per l’hora perquè veig que el parc és immens. No puc retallar per enlloc. Acceleri el pas. Consulto el navegador i veig que no falta gaire. Arribo amb el temps just però bé. Agafo un guia en anglès que em subtitula l’obra i m’assec. Sona un timbre. Cinc minuts i comença l’obra.
L’expressivitat japonesa no deixa de sorprendre’m. Molta estona els actors s’agenollen al terra i no es mouen gaire més. És tot molt estàtic i les seves veus fan pujades i baixades de to arribant al que musicalment s’anomena “falset”. Els vestits que porten en aquesta obra son tots tradicionals amb els “Kimono” i altres. Son d’una gran bellesa. L’obra té amor, el suïcidi per l’honor i combats. Alguns amb katana.Veig que la maneta d’aplaudir dels japonesos és curiosa. Cadascú ho fa diferent i pocs s’assemblen a nosaltres. Sovint ho fan amb les mans senceres fent-les sonar davant del pit i fluix. Una altra curiositat que he comprovat amb els dos espectacles és que quan acaben, acaben, i no es fa un aplaudiment als actors.Entre els espectadors, al descans, veig gent anciana que camina amb bastó i l’esquena inclinada. Com si fessin una reverència permanent.
