L’any 2019 vaig dur a terme un viatge al Japó que vaig documentar amb aquest blog. Una experiència interessant i engrescadora, tant pel viatge com pel blog.

En principi era un projecte per familiars i amics, però veient les estadístiques del blog, veig que pot arribar a molt més.

Que jo tingui un trastorn i que faci aquest blog, és una altra llança enfront l’estigma social cap a les malalties mentals. Una lluita per a la que he sigut preparat gràcies a l’associació Obertament. Primer com a activista i, després, com a portaveu tot i que, per ara, gairebé no he pogut posar-ho en pràctica.

La situació de l’any 2019 era una altra. I llavors vaig explicar-vos com vaig endinsar-me en el món de la salut mental.

Ara, fa uns mesos que puc veure els meus alumnes del taller literari i he pogut participar en un taller destinat a “gènere i salut mental”. Col·laborant en aquest projecte he après i entès com les dones han patit al llarg de la història i com d’important és recolzar la força de la quarta onada feminista que estem vivint actualment.

Sembla doncs que podré compartir aquest viatge i espero que sigui una gran aventura. Per fi les restriccions que ens han afectat a tots van minvant i tots tornem a ser més lliures. A tots us envio una forta abraçada que es farà efectiva si finalment el viatge el puc tirar endavant. Mai haig de subestimar la meva malaltia però això no hauria de ser un fre. Tal com vaig dir-vos l’any 2019 intento perdre’m el mínim de coses possibles. I com que tinc experiència he après a dominar la situació si empitjora. Com qualsevol altre problema que pugui tenir qualsevol altre.