Estic cansat de menjar el mateix des de fa cinc dies. Avui per esmorzar no he agafat arròs del recipient i noto la panxa saturada.

Avui agafaré un tren fins a Osaka i després un altre cap a Kyoto. He buscat hotel però he vist un aparthotel molt interessant. Han baixat molt els preus. Ho haig d’aprofitar.

Com que plou el senyor de l’hotel m’ofereix un paraigua. Li pregunto què en faig després i em respon que el deixi a l’estació. Una vegada allà veig una zona per deixar-los.

Tal com us vaig explicar els pobles japonesos són molt humils. En el trajecte a l’estació es confirma. Quan passo per una botiga veig unes mandarines. En compro dues que em costen uns seixanta cèntims.

A l’estació no hi ha ningú a la guixeta i a la màquina ho veig tot en japonès . Hi ha un cartell que diu que pots pagar quan siguis al tren. Més tard veig un senyor amb acreditació ajudant a uns japonesos a treure el bitllet. Llavors d’una pantalla sorgeix una videoconferència. Veiem una oficinista que els assessora, suposo. Després, molt amablement, em gestiona el meu. Haig d’esperar una hora, agafar un tren fins a Osaka i d’allà a Kyoto.

Vaig a les andanes i m’assec en un banc. Constantment sento piolar els ocells. Però no són ocells dels arbres. És una grabació que sona en els altaveus. Al principi em sembla bé i interessant però a mesura que estàs aquí assegut no sé què pensar. De fons sento com una màquina útilitza un martell hidràulic en una obra.

Em menjo les mandarines assegut a un banc de fusta. Està plovent i fa vent. De tant en tant el vent em porta gotes d’aigua. M’adono que hi ha molt de silenci en quant a habitants del poble. Potser pel temps que va empitjorant.

Una vegada al tren em llegiré altra vegada el llibre de converses que em va regalar la meva germana. Faré una llista de certes expressions habituals. De moment sé dir “konnichiwa”, hola i bona tarda; i gràcies, “arigató”. I m’agradaria ser més respectuós i saber que em diuen quan m’atenen.

Arribaré bastant tard a Kyoto. He buscat i he vist que fan un festival d’espectacles. Intentaré anar-hi. A dansa perquè teatre no crec que tinguin guies com a Tokyo. Comença a les set i la compra d’entrades comença una hora abans sinó l’has comprat online.

Pluja i veng a Katsuura. Tant de bo Kyoto estigui més tranquil.