Quina merda. Em fa molt mal el genoll i s’han acabat els ibuprofenos. Quan arribo a Osaka, en baixar unes escales, haig de fer-ho d’una en una sense lliurar-me del dolor. M’adono que pot ser greu i que haig d’anar amb compte.
El trajecte ha sigut llarg però tenia una butaca molt confortable. He dormit, he descansat i he estat veient des de la finestra com és aquesta zona de Japó.
Quan arribo a Tokyo faig cua per un taxi. Hi ha molta gent i avança molt a poc a poc. Aprofito per rellegir el correu de l’aparthotel i veig que tenen l’oficina molt a prop. Cedeixo el meu torn i camino cinc minuts.
Em presento a l’oficina i em diuen que tinc un servei de transport fins a l’aparthotel gratuit només, ara, a l’entrada. En una mitja hora arribem.
Aquí hi ha una noia molt simpàtica que, a part de cobrar-ho tot per adelantat, m’explica com funciona l’edifici i quins horaris fan. Em donen una targeta que és la clau i passo cap a l’habitació.
El format és com el d’un hotel. Un munt de portes numerades en diferents plantes. Obro la porta apropant la tarja i la poso al seu lloc perquè s’encengui la llum. Com molts hotels, vaja.
Vaig a comprar seguint el consell de la recepcionista. Compro uns espaguettis a la carbonara que només s’han d’escalfar. Coses per demà esmorzar i volia fruita però només tenen conserves. Compro unes mandarines en gelatina que resulten força bones.
Volia veure un espectacle de dansa, però com que demà i demà passat ho faran altra vegada, intentaré veure-ho en un altre moment.
Em preparo per descansar. Intentaré prendre la medicació a les vuit i a les nou a dormir. Si tot va bé em llevaré a les set i mitja. El meu cos necessita refer-se.