El dolor del genoll es manté però menys fort. Em poso la genollera i quan pugui aniré a una farmàcia. Esmorzo a l’hotel. El primer que faig és visitar el palau imperial i el seu jardí. Però tal com va passar a Tokyo el palau avui està tancat. Faig la visita al jardí i deixò el palau per demà. Passejant començo a sentir molta pau interior que he sentit en varis jardins avui.Camino i camino intentant veure-ho tot. Quan passo per un punt d’arbres veig uns homes que fan fotos als ocells. S’hi estan allà a saber quanta estona. Els pregunto si els puc fer una foto.Una vegada visitat decideixo buscar una farmàcia. No està a prop. Mentre camino veig el primer santuari d’avui. Aquest està dedicat al porc senglar. Molt sovint veig que està dedicat a un animal.Més avall un altre dedicat a la vaca.Arribo a una farmàcia i em donen un antiinflamatori. No tenen ibuprofeno però em donen una cosa semblant. Ho busco i veig que és el que necessito. Buscaré un lloc a on prendre algo i prendre-m’ho. Camino i camino però no veig enlloc. Avui és dilluns. El dilluns passat em vaig trobar amb el mateix. No sé si per alguns és festiu. Em fa mal el genoll i decideixo que no haig de caminar gaire. Tinc l’opció d’agafar un autobús turístic i que em porti als llocs. Finalment arribo al lloc ideal. Hi venen sucs naturals. Per fi un suc de taronja. Prenc l’antiinflamatori i compro el bitllet de l’autobús turístic per dos dies. Ara sóc molt a prop del primer santuari d’una zona plena de temples, santuaris, jardins i museus. El visito però no faig cap ritual. Seguint amb molt de respecte.Veig un d’aquells arbres en els que hi pengen els seus desitjos.Després visito un jardí que té i que resulta fascinant. En un punt pots passar per unes pedres. Abans però, t’avisen que si caus després no et queixis. Primer passen unes noies així que penso que puc fer-ho bé. Certament quan fas pedra a pedra hi ha moments de respecte. Però és més bé un joc que cap altre cosa.Visito el següent temple budista. Aquí sento l’oració dels monjos. Em trec les botes i les poso dins una bossa de plàstic. Entro i veig un munt de gent asseguda mirant cap a on estan els monjos. La majoria seu a terra tot i que hi ha algun banc per qui ho necessiti. Em fa molt mal el genoll però no goso seure al banc i molestar als de darrera. Haig d’admetre que ha sigut una experiència. Quedes absort amb els càntics i amb una mena de xilòfon que picaven amb martells. Sempre la mateixa nota. Fins que ho fan molt sovint. Després una veu anciana recita o fa un sermó. Llavors ha succeït un fet inesperat. En acabar la cerimònia tothom s’ha aixecat molt depressa cap a la porta. Però molt. Com si passés alguna cosa. M’he esperat una mica però la cua era inacabable. En sortir et donaven un paper dins una bosseta. Els monjos demanaven calma però tothom volia tenir-ho quan abans possible.

Passejant pels voltants del temple comença a haver-hi molta atenció. Hi ha una zona amb monjos. Arriba un cotxe oficial i comencen a baixar monjos importants. Jo diria que era el Dalailama. M’interesso una estona però amb tanta gent fent fotos em sento que molesto.

Finalment després de tant caminar arribo a un restaurant molt senzill. El regenten una parella d’avançada edat. Intento no menjar ni fideus ni arròs. Selecciono una de les fotos en la que es veu ou remenat amb carn. Evidentment quan faig cullerada a sota hi ha un munt d’arròs. Però almenys aquesta vegada està ben acompanyat. Dic que és molt bo fent ús de la llista de paraules. I ens acomiadem.

Veig moltes noies amb kimono i parelles de noia amb kimono i noi vestit tradicional. No sé com s’anomena el dels nois. Intento no fer-los fotos perquè considero que molesto. I les que faig o són sense que es noti o demano permís. Sovint veig uns nois que porten gent en un carruatge. Sempre són joves i forts.

A partir d’aquí Kyoto m’absorbeix. Aquesta zona és innacabable. Ho visito tot. Entro a tots els jardins i a tots els museus. I un lloc porta a l’altre.

En l’últim lloc sagrat faig girar uns cilindres amb escriptures esculpides. No en tinc gaire informació d’això però les he fet girar totes.

En sortir de la zona de culte em veig absorbit per una zona comercial. Que mai acaba i en la que et perds. Botigues de tot tipus i de tot tipus de coses.

Finalment el carrer s’acaba en un carrer de molta amplada. Decideixo agafar un taxi. M’adono que el bitllet d’autobús turístic no ha servit per res. Penso però, que sempre hi ha gastos innecessaris en un viatge.

Una vegada a l’hotel decideixo veure l’obra de dansa. Em canvio i hi vaig. És ben fosc i als carrers hi ha poca llum com altres vegades. L’obra resulta ser experimental. A mitja obra decideixo que me’n vaig. Deixem-ho així.

Em compro el sopar al supermercat. L’escalfo a l’hotel i em menjo una amanida. Em pendré un altre antiinflamatori. Demà no puc caminar tant com avui. Haig de cuidar el genoll.