Plovisqueja i estic cansat. Faig una parada a l’hotel. Miro que més puc fer. Tot tanca a les 17:00 hores així que em trec la son de les orelles i passejo altra vegada. Camino pel centre envoltat de botigues i cafeteries i restaurant que es van omplint per a l’àpat important del dia. Verig una pizzeria i decideixo passar després per una per emportar.
La meva intenció era anar a l’òpera però l’espectacle està cancelat pel COVID. Voldria remarcar que aquí ningú va amb màscara i que vaig desistir ahir sentint-me diferent. Mentre camino veig l’ “Oslo Konserthus” i pregunto. Tot just s’ha acabat el concert i no tenen res més per demà. Explico a la senyora, molt educada, que dilluns vaig cap a Bergen. Lamenta llavors no tenir cap concert per oferir-me.
Segueixo fent una volta i passejo. Veig algun pub però no m’atrauen. Un parell d’ells està ple d’anglesos veient el Manchester United. Per res del món m’hi ficaria així que segueixo.
Començo a sentir que és el moment de la retirada i l’última visita és l’ajuntament. Evidentmennt està tancat però té un rellotge molt bonic que observo una estona. Com que plou però poc, hi ha poca gent i pots passejar tranquilament sense aglomeracions.
Compro la pizza i m’encamino cap a l’hotel. Avui començo l’horari noruec i a les sis menjo el plat consistent del dia. Paro un moment a observar una delicatessen dels noruecs. Els cotxes. Aquí hi ha tot tipus de cotxes de luxe i en són uns grans consumidors. Observo una marca que no conec. Hi posa Poliester. A mi, m’agraden molt els cotxes. Faig una foto i segueixo convençut de la meva humil vida de bicicleta. Vaig a sopar-me la pizza.
