Em llevo ben d’hora tot i que m’haig d’esperar a les 9:00 a que obrin la zona d’esmorzar. És una cafeteria que connecta amb l’hotel i tens descompte. M’atipo bé i preparo el dia. Activo l’ “Oslo Pass”, un abonament que inclou museus i transport públic que vaig comprar via app i me’n vaig.

El primer que faig és anar al moll del ferry que em portarà a la zona dels museus. Aquí moltes distàncies són curtes i aquesta no és una excepció. En uns deu minuts arribem a l’altre port. Com que no sabia que faltava una parada baixo junt amb els altres. A mesura que vaig caminant veig que estic fent el trajecte més llarg. Aquí però veig unes cases impressionants d’estil clàssic pintades de blanc.


Pel camí veig una curiositat, una cabina de telèfon plena de llibres a compartir amb altres. Tal com vaig dir em diuen que m’assemblo al “superman”. Si recordeu es canviava de vestit en les cabines. Això junt amb la meva passió per escriure ha fet la troballa d’allò més interessant.

Arribo als museus i no m’ho puc creure, fins les 11:00 no obren portes. Faig temps mirant l’aigua i Oslo de lluny. Aprofito el moment per buscar un lloc tranquil i fer uns exercicis d’arts marcials. Concretament “Chi Kung” i “Wing Chun”. Un és un treball espiritual i energètic. L’altre és una art de combat. Em sento bé poden treballar els meus exercicis. El temps passa ràpid i estic ple d’energia positiva.

El primer museu és el Kon Tiki. Explica la història d’uns aventurers que van viatjar en una balsa del Perú a la Polinèsia. Tot per demostrar que en l’antiguitat els humans van fer aquest trajecte. Segons diuen hi ha molts elements compartits entre les societats remotes d’aquests països. M’agrada moltíssim i envio un vídeo a la meva professora d’anglès perquè ella em va explicar fa temps en una classe aquesta aventura. Quan me’n vaig compro el llibre de qui va organitzar-ho tot. El tenen en noruec i en anglès i penso que amb una lectura lenta puc entendre la versió anglosaxona. M’anirà bé una lectura per les hores d’hotel o trajectes.

En aquesta zona hi ha dos museus més. El següent a visitar és el museu del Fram. Aquest era un vaixell fet de fusta que va viatjar pel pol nord moltíssims anys passant pels glaciars. És tota una icona nacional. Realment és impressionant i la visita del vaixell és molt interessant. Veus com vivien i com eren les diferents zones del vaixell.

L’últim museu és el Marítim. Aquest està bé per passar l’estona. Diferents vaixells, peces i història. Un entreteniment.

Em dirigeixo al museu dels Vikings. Allà hi ha les restes de vaixells vikings que s’han recollit. Són molt impressionants. Poc després passen un vídeo que és com si anessis dins del vaixell amb aquests guerrers que, cal dir, eren uns dèspotes.

Seguim a un altre museu, el del folclore noruec. És una amplia zona en la que passeges per diferents cases i serveis de diferents èpoques. Des de les humils granges fins a les cases més burgeses. Es bonic deixar-s’hi perdre. A mig trajecte ens agafa una forta pluja que s’atura amb poc temps. M’agrada veure un cotxe escarabat en una benzinera vella i un colmado en el que faig una foto a una noia que representa la venedora.

Acabada la visita menjo un entrepà. Recordo que allà al costat hi ha un parc i hi passo. Només entrar veig unes ovelles i unes vaques. Més tard arribo al moll. Camino pel voltant de les embarcacions fins que sóc al centre d’Oslo. M’adono que sé situar-me i per on passar. Estic molt cansat i vaig directe a l’hotel. Demà m’haig de llevar ben d’hora perquè a les 8:00 hores agafo un tren cap a Bergen. Diuen que és el trajecte en tren més bonic del món i tinc finestra. Sis hores de trajecte. Friso per ser-hi.