Avui començo amb un bon esmorzar. En les safates veig un tros de pastís de xocolata i l’agafo per celebrar el meu aniversari. Quan acabo de menjar se m’acut demanar un tros més gran. La noia em diu que un moment, que m’esperi. Em porta un pastís però amb un plat. “Take away” demano i, molt amablement, en porta un recipient com els de les hamburgueses. Em diu bon aniversari i em dedica un gran somriure. Ho tinc tot a punt.

Estic preparat puntual. Alhora ell ho és. Una furgo amb seients i l’adhesiu de “Artic Husky Travellers”. Pregunto quants som i em diu que només jo.

El trajecte és molt agradable. En Tommy és molt enrotllat i m’explica un munt de coses. I jo, n’explico d’altres de com som nosaltres. Finalment arribem a casa seva. Allà hi té els seus gossos. En el trajecte veiem moltes cases amb gossos i un d’ells és com un lloc en el que cuiden gossos de gent. Arribem a una casa molt bonica, molt humil i amb les portes totalment obertes. Metafòricament vull dir, que a fora fa fred.

Primer de tot m’haig de vestir com un astronauta. M’haig de fer cabre un mono d’un color taronja fluorescent i un barret amb zona per les orelles. És confortable i calent. Que res espatlli l’experiència. Conec la seva dona i m’explica que ella treballa a la universitat. Després conec la Matea que serà una de les meves guies. L’altra la conec més tard. Poc a poc vaig agafant l’accent d’en Tommy i entenc el que em diu. Parlem una mica i ens posem en marxa. Suposo que m’ha vist l’expressió de “vinga! Som-hi!”.

Ara conec els gossos. I vaig directe a la líder, la “foxi”. Envio un vídeo amb ella a la meva professora d’anglès doncs ho vaig prometre. Tots els gossos són amables però poc a poc se’n “lia” una amb els seus lladrucs. Passo per tots i els grato el cap. El “taco”, “el “yoko”, el “yokon”, el “ninja” i altres. Els tranquil·litzo i aconsegueixo que estiguin en silenci una estona. Cadascú té la seva casa. En Tommy m’explica que quan hi ha turmentes i neu ha d’anar alçant les cases segons el nivell de neu per a que estiguin sempre per damunt i no quedin sota.

M’ensenyen el trineu amb rodes en el que aniré. Com que soc jo sol vaig amb les dues guies. Una d’elles davant nostre. Lliguen els gossos, obren la porta i comencem! Sento una estirada dels gossos però estic ben assegut i noto una emoció pel cos. El terra està moll per la pluja de la nit i de tant en tant em cau fang a sobre. El vestit que porto és perfecte per fruir-ho sense problemes tot i que jo no soc gaire maniàtic.

Anem al llarg de la carretera passant pel costat dels pals que marquen el camí quan hi ha neu. Després d’una estona parem per donar-los aigua. Ajudo a fer-ho. Els gossos se’t llencen a sobre per beure-se-la i la guia que omple les bevedores ho fa súper ràpid. Amb un moment està tot llest i em diuen que em deixen conduir. Ho estava esperant. És com portar una bicicleta. Tens un manillar i uns frens. Em demanen que mantingui el fre accionat i, quan em deixen, arrenquem a córrer frenant tota l’estona.

Quan ens apropem a un tros més pedregós hem de canviar i m’assec altra vegada. És molt divertit i de tant en tant llisquem una mica. El fang em cau a sobre i passem per damunt de les pedres. Quan s’acaba canvio de trineu i vaig amb l’altra guia. Aquesta em fa seure i arrenquem. Quan estem a la carretera em deixa portar-lo jo. Volia que em gravés però els gossos estiraven tot i tenir els frens bloquejats. M’ha fet agafar fort el manillar i a conduir.

Què bonic. De tant en tant em feia una advertiment que anava massa ràpid. “Perdona”, responia. O tocava els pals que marquen la carretera quan hi ha neu tal com fan els esquiadors d’eslàlom. Aquesta vegada m’han deixat molt de tros. Molt. Havia de frenar tota l’estona però és bestial veure com els gossos tiren i tiren, amb força i ganes de córrer. Quan és el moment canviem i m’assec altra vegada. Aquí hi ha una pujada cap a casa d’en Tommy i arribem.

Quina cridòria tots els gossos. Semblava que es tenien enveja els uns als altres. Els vaig saludant a tots. Ells, mentrestant, els van deslligant i lligant a la seva casa. Després en Tommy porta una cassola plena de pinso i carn barrejats amb un líquid. Potser un tipus de sopa. No ho he acabat d’entendre. Els gossos se’l mengen voraçment. Però molt. S’ho acaben amb un moment. Quan han acabat connecten una garrafa a una “karcher” i es netegen els vestits. Després jo i, per acabar, els arnesos dels gossos. S’acaba la garrafa i en van a buscar una altra. En Tommy m’explica que cada setmana va a comprar aigua al poble. I que d’aquí la treuen perquè l’aigua natural està congelada.

En Tommy no para d’explicar-me coses. M’ensenya “l’hotel”. Unes gàbies on es gossos entren ràpidament que els ho demana. Només per grans turmentes. Després veig uns peixos al sol per a que s’assequin, que ha pescat ell mateix. Bacallà, m’explica. Alhora em diu que les espines les dona als gossos i que els agrada. Després m’ensenya els trineus que utilitza quan hi ha neu o el trineu amb el que va a compteticions.

Em convida a caminar pels voltants. Tal com fan tots els guies d’aquí, va armat. M’ensenya un revòlver de sis bales i la manera més efectiva d’espantar un ós polar, un tipus de foc d’artifici. M’explica que tenen molta por a la llum i que així no l’han de matar. Agafem la “foxi”, la líder i l’anterior líder que està sorda. Em dona una corretja, la lligo i a caminar.

Altra vegada en Tommy és un gran savi de la natura. M’explica com la molsa pot dir-te si estàs al nord o al sud. Si no té flors, estàs al nord perquè mai hi té sol. Conec l’arbre més petit del món que és com qualsevol planta. Després m’ensenya una closca de petxina. Això estava cobert per l’aigua fa uns 30.000 anys. Avancem i veiem els ossos d’una balena. M’explica que la resta estan sota la terra. Intentem aconseguir un fòssil però no en veiem cap. Quan arribem a casa me’n regala un. Té milions d’anys. Una passada, amb la forma de closques.

Em trec el vestit i em conviden a entrar a la casa. Ens asseiem al sofà i un televisor està a punt. Amb un comandament a distància va passant fotos i algun vídeo. Un d’ells com un dels seus gossos les té amb un ós polar. Em serveixen una sopa boníssima de verdures i carn. “És pels dies especials”, m’explica en Tommy. Boníssima. Després una infusió i barretes de xocolata. Llavors demano si puc agafar el pastís. El tinc a la zona on tenim la roba i quan entro al menjador em canten una cançó d’aniversari noruega. La Matea, la guía, me la canta sencera. Se’m dibuixa un gran somriure. Em fa gràcia perquè en Tommy pensava que era més jove. Em passa sovint.

Poso el pastís damunt d’un plat, preparo les espelmes i la guia em diu que ella em grava. Quin gran record, gràcies. Bufo les espelmes i demano el mateix de sempre, sempre el mateix. M’acabo el pastís, s’acaben les fotos i recollim. Cap a casa.

A la tornada seguim parlant i parlant. Els explico com és el poble del pare perquè vol saber si, tal com és aquí, el nom explica d’on ets. Exactament com el meu pare que els cognoms que comencen per “la” acostumen a ser de l’Aragó.

Finalment em deixen a l’hotel. Els dono les gràcies una i una altra vegada. Fem puny amb puny i els dic adéu mentre pujo les escales de la porta a les habitacions. Una experiència increïble. Moltíssim. Molt. Meravellosa. Inoblidable.