Vaig decidir de prendre’m un dia de descans, sense presses, i avui és perfecte. Sense cap activitat contractada em proposo caminar al voltant del poble, visitar els museus i les galeries. Ahir vaig acabar el dia amb els espanyols que vaig conèixer. La veritat es que va ser una conversa molt interessant i estimulant. Vam sopar al restaurant de l’hotel on dormo i, evidentment, els vaig convidar doncs era el meu aniversari.

Primer de tot he anat a contractar una activitat de kayak per demà i després online he reservat per dimecres una excursió a peu cap al banc de llavors. Un lloc científic en el que es guarden llavors de milions de plantes existents a la terra. Pels que hagueu llegit el meu llibre sabreu que un conte parla de quelcom semblant en un satèl·lit que volta al voltant de la terra. Per això em fa il·lusió veure-ho tot i que no et deixen entrar.

Acabats els tràmits ressegueixo els planells que em van donar i observo per on puc passar. Dic per on puc passar perquè hi ha una zona en la que es permet caminar i visitar sense problemes. Però més lluny d’aquí has d’anar amb un guia i armat per si apareix un ós polar. I aquí, no s’estan per punyetes i et pots buscar problemes si et fas el llest. El camí és una carretera sense línies en la que tens una zona per cotxes i una zona per caminar. Tot això queda tapat per la neu més endavant.

He de reconèixer que és la zona de Noruega en la qual he vist la gent deixar-se el llom a la feina. Cosa que no passava en els altres llocs que he estat. Avui era habitual sentir com una excavadora omplia una i altra vegada uns parell de camions amb pedra o terra. I el soroll que feien s’estenia per tot el poble. Una altra cosa curiosa és que aquí és normal veure cotxes molt vells i de benzina. Suposo que el transport i les gestions per comprar-ne un no deuen ser gens fàcils.

A mesura que camino veig que hi ha un munt de motos de neu aparcades davant de les cases o molt a prop. Tal com si estiguessin esperant la neu. Observo que hi ha un helicòpter i el veig de ben a prop.

Dono tota la volta. En el trajecte hi ha restes de l’activitat de les mines abandonades.

Més tard veig on estan els museus i vaig a l’hotel. Me’n vaig a la cuina i em preparo una sopa de ceba de llauna i uns espaguetis amb tomàquet. Quan he obert la llauna del tomàquet, el tomàquet no baixava. En obrir-la del tot m’he adonat que eren tomàquets sencers. Decideixo posar-los amb la pasta i m’atipo d’allò més.

Preparo les coses i me’n vaig als museus. Primer de tot al “Svalbard museum”. Un altre museu humil però ben treballat en el que t’expliquen com va ser la història de la zona. Quan hi havia miners, caçadors de balenes, de morses, pescadors. I tal com és ara. La importància de preservar la fauna i flora. Els assentaments habitats i els científics. I això que els agrada tant de tenir animals dissecats. Tots d’aquí, de la zona.

Quan acabo pregunto si tinc temps per visitar l’altre museu i em diuen que només obren els caps de setmana. Vaja, llàstima. Em quedo sense el museu de les expedicions al pol nord. Després com que sé que està a prop vaig a una galeria de fotos. L’entrada és gratuïta i la veritat, són molt bones. Principalment d’ossos polars caminant entre glaciars o neu. Els preus oscil·laven entre els 600 euros cadascuna i, tot i que m’agradaven, no he gosat fer una foto dons això val calers i no vull problemes.

No sé si l’altre galeria que tinc a la guia existeix o està oberta així que me’n vaig cap a l’hotel. Només arribar m’adono que he rebut uns emails. Cap de les dues activitats tenen un mínim de dues persones i seran cancel·lades si no s’hi apunta ningú més. Em donen la possibilitat d’una excursió a peu per demà. M’enfado i molt. Tots els plans trencats. Sobretot el del banc de llavors. Agafo les coses i vaig a parlar amb la botiga on he encarregat el kayak. Una decepció, ells només fan d’intermediaris i busca’t la vida. Em dona un telèfon i em diu que l’empresa ha tancat a les 16:00 hores. Torno a l’hotel i intento prendre-m’ho amb tranquil·litat. Truco però no aconsegueixo fer-ho, no em conec el procediment. Aprofito per enviar un email al Tommy, l’home del trineu de gossos per si ell volgués fer-me de guia. Avui, com a molt tard demà, rebré resposta de l’empresa de les activitats. A veure què puc fer.