Ahir vaig anar a dormir a les 24:00 hores després d’arribar tardíssim i fer el blog. Recordo que em queien els ulls per l’efecte de la medicació i que les últimes frases van costar d’escriure. Sí que em van aconseguir un altre vol però d’arribar a les 21:00 hores a arribar més tard canvia molt. Em desperto, veig l’hora i em llevo. Fora problemes. És la part del viatge que no tinc pensada i haig de decidir unes quantes coses.

Primer de tot passejo pel centre. Veig un parc i m’hi endinso. No és gaire extens però de sobte unes escales i un mirador apareixen. Les pujo convençut que alguna cosa m’espera allà dalt.

Des d’allà tens unes vistes del poble. És una troballa del tot interessant i inesperada que després em transporta al port del poble. Quan hi arribo les vistes són precioses. L’aigua, les cases vermelles al voltant, el port. La plaça principal està mig desperta i veig una fleca que és cafeteria. Oloro un bon esmorzar. Entro i veig una mena d’entrepà amb una forma curiosa. Pregunto si és típic d’allà i m’ho confirmen. És un pa amb pernil dolç i formatge.

Me’n demano un i m’assec. Ho veig molt gran per mi sol però intentaré acabar-lo. Haig d’estar ben alimentat. Aprofito el moment per agafar la samarreta tèrmica i posar-me-la al lavabo. A fora fa bastant de fred. Mastegada a mastegada me l’acabo i certament és molt bo.

A la mateixa plaça hi ha el punt d’informació. La meva intenció és visitar dues poblacions. Sobretot Å un poble molt al sud. Apunto tots el horaris però quan em diu que el ferry de demà cap a Bodo surt a les 7:00 hores del matí veig que només puc visitar un lloc. Agafaré un autobús una hora més tard.

Mentre espero just al costat de la parada hi ha el museu de la segona guerra mundial. Una mostra privada de tot tipus d’uniformes, armes, accessoris i altres de la segona guerra mundial. Fins i tot he vist unes boles de nadal amb les creus nazis i la imatge del Führer. Però no tot queda en això. La senyora del museu em demana l’atenció i em mostra un quadre. És d’una casa de camp amb plantes i flors al voltant. És del Hitler, em diu. Jo no m’ho puc creure. Veure per part seva sensibilitat per l’art el fa més aterrador. No entenc com és possible que la tingués. No faig foto perquè aquest tema no és per subestimar-lo i tot sembla que algun dia podem reviure una història de la humanitat com aquesta o pitjor. Entre tot el que veig m’emporto el record d’una metralladora que va resistir l’atac alemany.

Arriba el transport i intento pagar. Em diu que haig de fer-ho amb una aplicació. Ja hi som, penso. Intento fer-ho. Al final em diu que pugi i que no em preocupi. Em regala el trajecte. A Leknes tenim canvi de vehicle. Aquí una noia m’ajuda a gestionar el bitllet. Em pregunta d’on sóc i perquè estic aquí. Explico que considero la seva natura meravellosa però ella no li dona importància. En canvi mostra fascinació per Barcelona. Baixa passats pocs minuts i ens acomiadem.

El trajecte és preciós. Cases, muntanyes, rius, cascades, arbres grocs i vermells no gaire alts i arbres verds i alts de tant en tant. Molt bonic. Molt. Mentre viatjo intento pensar on dormiré però després de parlar amb la conductora sé que haig de dormir a Å i agafar un transport de bon matí per després viatjar amb ferry a Bodo.

Arribo al poble. Camino cap al centre i veig l’oficina d’un Hostel. Està tancada però un cartell diu que truquis per telèfon. Truco i apareix una noia. Per 40 euros tinc una habitació individual. Bany compartit i cuina. No busco més i l’agafo. Passant per un pont de fusta vaig a l’edifici que m’han explicat. Arribo a l’habitació. Amb prou feines hi cap el llit. Mitja habitació l’ocupa el calentador de l’aigua. Tinc una taula i una cadira plegable. Faig el llit. Poso el llençol al nòrdic i la funda al coixí que estan dins d’una bossa d’IKEA. Descarrego i vaig a voltar.

Ara puc gaudir del poble. Les vistes, els colors, l’aigua tranquil·la però en moviment. Vaig al museu però em diuen que a les 15:00 hores tanquen i passen cinc minuts. Com que és botiga compro coses instantànies per dinar i sopar. Tenint la bossa decideixo dinar i passejar després. Arribo a la cuina i perdo un munt de temps. La cuina no l’entenc. Els números de potència i el foc corresponent estan dibuixats en retolador. Els focs son com sempre d’aquests de resistència elèctrica. Quan porto una estona poso aigua calenta a la pasta instantània i escalfo més aigua però no estava prou calenta. Espero i espero però no escalfa. Sort que entra un noi i en dos minuts es prepara aigua calenta amb un escalfador. Menjo la pasta però està mig crua. Agafo l’aigua calenta i barrejo un concentrat de sopa de peix però els grumolls la fan bastant decebedora. He comprat un iogurt per allò de la flora intestinal però com que aquí són immensos en deixo la meitat pel sopar. No he dinat bé.

Som-hi a donar una volta. Passo pels carrers i observo les cases. La majoria tenen gespa i arbres. Un cotxe aparcat, bicicletes deixades tal com van aturar-se i algun cotxe connectat amb un cable d’electricitat. Veig un camí que puja amunt i m’hi endinso. Passo per bastant de fang i herbes. Avui ha plogut a tot arreu. Arribo a un punt en el que tinc unes grans vistes. Allà paro i faig uns exercicis de captació d’energia. És el lloc més especial de tot el viatge. Sento una gran força dins meu. És increïble el que sento dins del cos. Això és increïble quin potencial de natura.

Més enllà veig que la gent camina al voltant dels penya-segats. Baixo i m’hi encamino. Segueixo passant per fang, herbes i aigua però no m’importa. M’embruto una mica però val la pena. Arribo a on trenquen les onades. Allà som uns quants que ens quedem parats observant amb la mirada perduda. Quan em refaig faig mitja volta i m’encamino a l’Hostel. Una última parada em fa conscient que això s’acaba. Demà a Bodo, després Olso per acabar a Barcelona.