Em llevo amb temps i faig un bon esmorzar a l’hotel. Com que és bufet agafo una mica de cada. Aquí m’agrada perquè hi posen fruita. És un plaer que l’última queixalada sigui de síndria. La meva fruita preferida. Un bon final.

Camino fins a la estació de tren que està molt a prop. Camino sense presses respirant les últimes vegades a Oslo. Observant el que m’envolta. Dins d’un comiat dels seus carrers i de la seva gent que es desperta per engegar la setmana. Arribo a l’estació i el tren surt en un parell de minuts. Perfecte. Allà coincideixo amb dues parelles catalanes.

El tren és veloç i molt còmode. És el que va directe. Ràpid i efectiu. Últims paisatges. Últimes granges, arbres, vegetació. Cases, fàbriques, carreteres. Tot se’n va. Me’n torno a casa meva. A allò que tinc conegut i assimilat.

Després del check in per finestreta compro un parell de coses de record i em dirigeixo a la porta d’embarcament. Com que no hi ha cap seient lliure que deixi un espai entre els que s’asseuen em quedo dret. Miro enllà a la finestra. L’avió està a punt i hi carreguen les bosses. Veig la meva com passa per la cinta.

Entrem a l’avió. Al meu costat una parella d’avançada edat tossen de tant en tant. L’home molt més i es moca fort. Sort que almenys no el tinc al costat. Jo, com sempre que puc, a la finestra.

I pugem cel enllà. I volem cap a casa. Torno al meu dia a dia. A la nostra gastronomia, que la noto a faltar. I a refer les meves activitats. Tornaré a escriure. La meva altra manera de viatjar. Ja sigui en aquest món o en altres d’inventats. Gràcies a tots per seguir-me. Gràcies per ser al meu costat. Pensar en vosaltres ha fet el camí més planer. Em sento acompanyat i estimat. Gràcies, de veritat.

Potser començaré a pensar en un altre viatge. Però per a això falta molt ara. Si voleu rebre un email quan ho tingui decidit apunteu-vos al newsletter. Llavors sabreu quina serà la propera aventura.

Aquí s’acaba. Un viatge ple de natura i de bellesa. De gent que m’ha ajudat i acollit. Que m’ha donat de menjar i que m’ha ajudat a conèixer-me a mi mateix. Adéu, Noruega. O potser, fins la propera. Una abraçada a tots.