Després de mirar el navegador i veure que estic a prop de l’aeroport decideixo que hi aniré caminant. Esmorzo, faig la bossa i me’n vaig de l’hotel. Al principi cauen unes quantes gotes però la cosa va en augment. Alguns carrers estan tallats perquè fan obres i ni tan sols hi pots passar caminant. Després d’uns vint minuts arribo a l’aeroport.

Entro i veig que tot és gestiona amb unes pantalles. Agafo el mòbil. Busco l’email de la companyia i gestiono el “check in”. Després rebo un codi QR, el passo per l’escàner i em donen l’adhesiu per la bossa. L’enganxo seguint les instruccions i la disposo a la cinta. La motxilla se’n va enllà. Feina feta. Són pràcticament les 9:00 i l’avió surt a les 11:00. Passo per control i com que soc jo sol puc veure com veuen els meus accessoris per la pantalla de raigs X. Molt interessant de veure. M’assec en un seient davant de la finestra i ben a prop de la porta d’embarcament. Des d’allà veig un d’aquells avions bimotors. Veure’ls em recorden a pel·lícules de James Bond. Mentre l’observo les gotes d’aigua fan que la seva forma es desfaci tal com s’està desfent aquest viatge. Lentament i sense presses.

Cap allà les 13:00 hores hem arribat a Oslo i recollim les maletes. Aquesta vegada agafaré el tren directe. Compro el bitllet i em costa uns 40 euros. El tren va molt ràpid i és molt còmode. En vint minuts arribem a Oslo. Allà em disposo a comprar el bitllet per demà. Llavors m’adono que he comprat anada i tornada. Perfecte, ho tinc tot a punt.

Em conec la sortida i vaig directe a l’hotel. Arribo sense problemes i recordo bé el camí. Entro a l’habitació, deixo les coses i obro el llibre guia de Noruega. Decideixo anar al museu del Premi Nobel. Suècia entrega els premis Nobel però Noruega decideix el Nobel de la Pau. Abans d’anar-hi vull dinar bé. Passo pel costat del que embla una filmoteca i té cafeteria. Demano per menjar i m’ensenyen el menú. Demano un entrepà calent de formatge al pesto i una sopa. L’entrepà resulta boníssim. És formatge amb la salsa de la pasta. La sopa és de llenties i és picant però me la menjo tota. He dinat bé i reconfortant. Em sembla que la cambrera ha al·lucinat amb el que he arribat a menjar. Tenia gana li dic mentre m’acomiado.

Em situo correctament i arribo al museu. Allà una recepcionista colombiana em pregunta d’on sóc i m’engresca a participar en el museu. Es tracta d’aconseguir una contrasenya buscant respostes coneixent la vida de l’Alfred Nobel. Ajuntant les paraules aconseguides descobreixes una paraula final. Al principi com que és en anglès no ho veig però intentant-ho vaig veient que és assequible. Per exemple. Arribes a diferents sales. Una d’elles està plena de llibres i et fan una pregunta. En l’explicació de la pregunta et diuen un autor favorit. Mires on estan dibuixats els llibres i els llibres d’aquest autor si els ajuntes fas una paraula. Paraula aconseguida. I així. La veritat és que és divertit i estimulant. A mi m’agraden els trencaclosques.

Després simplement passejo pel centre i veig un altre museu. El museu de la història. Allà veig peces de l’antic Egipte, de l’edat mitjana catòliques, parts d’escultures i restes dels víkings. Em centro en un cap de dona anomenada “musa”. Ho relaciono amb la meva passió per escriure. La miro als ull i faig una foto. Passejo per les altres restes històriques.

Veig una església però no veig la porta oberta i segueixo. Més tard en veig una altra de molt més majestuosa. Entro i em diuen que puc fer fotos. Al voltant hi ha obres d’art. Camino amb respecte i veig que dalt hi ha un gran orgue. Molt imponent. A baix un altre a prop de l’altar. Passada una estona surto altra vegada.

Camino cap a aquí i cap allà. Hi ha carrers que no m’agraden i faig mitja volta. Finalment opto per obrir el navegador. Veient on sóc veig sé per on em convé dirigir-me i arribo a una plaça. És quadrada i hi ha bastant moviment. Després més enllà hi ha un carrer comercial. Passejo. Faré una última volta.

Arribo a l’estació i faig un cercle. Començo a estar cansat. Noto que em fa falta un descans. Acabat el trajecte vaig a l’hotel. Miro en quin carrer sóc. Perfecte, el de l’hotel. Vaig baixant fins que arribo al seu cartell. Una dutxa, fer el blog i plantejar que faig per sopar. Demà agafo el vol cap a Barcelona. Esmorzaré aquí a l’hotel en aquella cafeteria que es connecta. Agafaré el tren i, una vegada a l’aeroport, camí cap a casa.