Després de les visites quedo amb la guia a Kom Ombo, la següent parada d’avui. Em diu a les dotze i mitja. Poc després el vaixell s’endinsa altra vegada en el Nil.
Aprofito per batallar amb el telèfon. El tinc saturat o em falta cobertura però em costa molt anar compartint els vídeos. A més, a part de l’Instagram comparteixo whatsapp.
Quan són les dotze i mitja el vaixell segueix navegant. Vaig al hall però evidentment ella no hi és. Segueixo amb l’embolic del telèfon.
Faig una visita a la part superior del creuer. Allà hi ha bastanta gent gaudint del sol i de les vistes. Des d’allà el Nil és preciós i majestuós. De tant en tant es bifurca o modifica les ribes. És una zona fèrtil i hi ha força vegetació. Passem pel costat de cases mig perdudes i de barques pescant. Totes elles a base de remar i remar, menys un veler.
Passada una estona torno a l’habitació i segueixo batallant. Finalment aconsegueixo enviar-ho tot.
Son aproximadament la una i mitja i rebo una trucada. Em diuen que el dinar està a la terrassa del vaixell. Començo a pensar que és evident que la Safa i jo no ens hem entès.
Pujo a dalt. Disposem d’un bufet amb moltes opcions. Carn, arròs, salsa, pastissets de carn, amanides de tot tipus i una gran quantitat de postres. Sobretot pastisseria. Mentre dino veig que estem apropant-nos a la riba. Acabo el plat i no menjo res més. Penso que la Safa m’estarà esperant.
Vaig a l’habitació, em preparo per fer les visites i espero al Hall. Són les dues i mitja. Tothom està aquí esperant el seu guia. Però la meva no arriba. Finalment sento una dona que em parla. És la Safa que arriba una mica tard. Quan sortim del vaixell li pregunto a quina hora havíem quedat. Si a les dotze i mitja o a les dues i mitja. Ella riu i em diu a les dues i mitja. Però no us ho perdeu, a causa del seu accent sembla que digui dotze. No he volgut dir res més, només queda com una anècdota.
Anem al temple de Kom Ombo. És molt bonic i com sempre ple de jeroglífics i de dibuixos treballats a les pedres. La guia em va explicant el que representen cadascun. Aquest temple és dual perquè és per dos deus. El Horus el vell i el del cocodril que no recordo el nom. Està ple d’explicacions de com els deus reis reben la benedicció dels déus.
N’hi ha una altra que explica com un deu s’encarrega de la medicina. Al seu costat hi ha dibuixats a la pedra els estris que necessita i després un receptari que explica què prendre i quant prendre cada dia. Al darrera del temple hi ha la línia que separa les dues zones i cadascuna té dibuixats els seus deus amb les seves dones.
Històries i històries que no s’acaben. Tenien un munt d’elles per explicar la vida dels deus i seguir així la seva devoció.
Després de tot això anem al museu dels cocodrils. Aquí tenen cocodrils dissecats. Això ve del deu amb cap de cocodril. És un museu molt humil però digne, a més, no has de pagar res més.
Quan surto busco la guia. M’espera asseguda a fora perquè ells no poden entrar. Mentre anem al vaixell em diu que demà quedem a les quatre. Cada vegada més d’hora! Ens hem de desplaçar 280 quilòmetres per anar al temple d’Abu Dhabi. Pel que diuen és molt interessant. M’explica que em despertaran a les tres i mitja i que esmorzarem de camí.
Començo a comptar les hores. Demà no vull anar molt adormit. Haig de decidir quan anar a dormir i quan sopar.