Ahir em va dir la guia que em recolliria a les quatre de la matinada perquè hem de fer 280 quilòmetres fins a Abu Simbel. M’explica que ens donaran un esmorzar per emportar.
Faig números amb les hores que dormiré i decideixo no sopar i dormir. M’adresso a recepció i explico al que sap parlar anglès que no soparé i que no em truquin a l’habitació si veuen que no soc al menjador.
Em disposo doncs a fer els preparatius per demà dons només disposaré de mitja hora. Em despertaran a les tres i mitja.
Faig la meva higiene dental i me’n vaig a dormir. No trigo gaire a conciliar el son.
Quan sona el telèfon em llevo i el despenjo. Tal com sempre si et volen despertar quan l’agafes no diuen res.
No em sento adormit ni cansat. Em llevo, em dutxo i em vesteixo. Llavors miro el rellotge que tinc sota el televisor i em marca les vuit. Les vuit! M’he adormit? Però llavors la Safa m’hauria despertat no?
Miro el telèfon. El mateix, les vuit. Llavors torna a sonar el telèfon. I quan l’agafo em diuen que és hora de sopar. No m’emprenyo però li dic que jo no sopo gràcies. Total que són les vuit de la tarda i jo vestit i arreglat per marxar. M’ho prenc amb calma i torno a dormir.
Finalment sona el telèfon a les tres i mitja. Sort que he dormit bé. No ho he comentat però des del primer dia tinc mal de coll i tos. Sobretot a les nits i això ha fet que estigués més esgotat.
Vaig al hall. En pocs minuts apareix la Safa. Agafem les bosses amb el pícnic i cap a la furgoneta que ens portarà al Temple d’Abu Simbel. 280 quilòmetres són molts quilòmetres. I la carretera pràcticament és una línia recta que no s’acaba.
Mentrestant m’acabo l’esmorzar només començar i faig unes bones queixalades. Tinc quatre crosants, dos sense res i dos amb un pernil dolç i pepino. Aigua, suc de fruita, poma i plàtan. M’ho acabo tot. Els crosants però no m’acaben d’agradar perquè són de bolleria.
Tothom avança com pot. Sovint invadim el sentit contrari per fer-ho. Tots els cotxes anem en convoi un tros i després cadascú fa la seva.
Al llarg del camí la Safa m’explica coses. Aquesta regió és dels “nobios”. Una altra cultura diferent que la egípcia però que es senten egipcis. Llavors em diu que ella ho és i que va néixer aquí.
En el camí estem envoltats de desert. Llavors veiem que l’erosió natural fa que les pedres tinguin forma piramidal.
Quan ens anem apropant veig les zones fèrtils gràcies a l’aigua recollida en les preses que es van construir fa anys. Fan servir el mateix tipus de rec que el que veig a les terres de Lleida. Uns sortidors amb rodes que pivoten en un punt regant així una superfície rodona. A partir d’aquí el desert té plantacions que es poden salvar de la sequera.
Arribem al temple. La seva majestuositat és impressionant. Les quatre escultures de Ramses II mostren com va evolucionar la seva vida des de jove fins a ancià. Per això cadascuna té unes faccions diferents. Després hi ha un altre temple per a la seva dona Tora. Tot i així a l’entrada d’aquest temple hi ha sis estàtues, dues d’ella i quatre d’ell. A més l’altre temple el va construir en honor seu perquè es considerava un deu.
La guia m’explica tot el que hi ha als temples ajudant-se d’unes fotos molt grans. Com altres vegades, ells no poden entrar. Em dona una hora per fer la visita i quedem a la cafeteria.
Cal saber que aquests dos temples van ser desplaçats del seu lloc original perquè quan van fer la presa, el llac artificial va submergir la zona on estaven. Van estar sis anys traient blocs de pedra i després tornar-los a posar igual. Una obra “faraònica”. Em dirigeixo al temple d’Abu Simbel.
Només entrar estic a la sala de les columnes. Aquí cada columna té l’escultura de Ramses II amb la posició de braços creuats com el Deu Horus. Però en cadascuna porta una cosa diferent a les mans que tenen un significat.
El temple és ple de dibuixos de com els reis fan ofrenes als deus. Després com va ser la lluita entre egipcis i ptolomeus explicada amb el rei Ramses II com un gran guerrer que acaba amb tots els seus enemics.
Una de les ofrenes es la que fa Ramses II al deu de la saviesa representat per un deu amb cap de guatlla.
Finalment, després de visitar sales i sales plenes de dibuixos tenim quatre escultures. Tres deus i Ramses II. Com que es considerava un deu té la mateixa importància que els altres. Té el deu del sol a la dreta, i a l’esquerra del tot, si no ho he entès malament el de la lluna. Veiem que el del sol té un sol al damunt i el que té al costat esquerre el casc de les dues plomes.
Després d’una bona estona vaig al temple d’Ator. És més senzil i humil però molt bonic.
Les columnes quadrades estan pintades i es conserven molt bé.
Hi ha un dibuix en el que ella té dues deesses al cada costat. Porten el casc amb les banyes de la vaca i ella el casc de les dues plomes. Les deesses la beneixen.
Acabo la visita i em dedico a enviar whatsapp i instagram. Quan és l’hora vaig a la cafeteria. Allà m’espero molta estona. Començo a pensar que estic liant-la altra vegada. Espero i espero. Busco per la cafeteria però no la veig. Penso si abans d’aquesta n’hi havia una altra quan llavors apareix. Havíem quedat a la cafeteria que hi ha a la sortida. Em passen sovint aquestes coses. Ens ho prenem a broma i ens anem d’allà.
El trajecte passa per un munt de parades. Els venedors t’ofereixen de tot però jo els dic que no. N’hi ha un que em diu que semblo al “Tom Cruise”. Em fa riure.
Pugem a la furgoneta i fem el mateix camí. Unes tres hores més. Llavors la Safa em diu que veuré l’efecte “d’espejismo”. Miro per la finestra i és cert és molt impressionant com sembla que hi ha aigua. Parem i em deixen fer unes fotos. Si feu un zoom podreu veure l’efecte.
Finalment arribem a Aswan i al creuer. Demà vindrà la Safa a les dotze. Deixarem les maletes i farem unes visites per després, agafar un vol a el Cairo. Quan arribo al vaixell veig que demà el check out és a les vuit. Haig de pensar què faré.