A Doha fem dues hores de trasbord. El tros que veig és tot de luxe, i en una gran zona hi tenen la mascota d’una fira internacional que no he acabat d’entendre. Joies i, fins i tot. Un cotxe mclaren.
A partir de Doha tenim quinze hores de vol. Al costat s’asseu una senyora d’avançada edat que viatja amb unes noies i un noi. No sé la raó però en el seient del mig no s’hi asseu ningú. S’hi asseia ella quan el noi seia al seu costat però després se n’ha anat i ha quedat el lloc lliure. Perfecte, mentre hem dormit he estat més ample i la senyora és molt respectuosa.
A cada seient tenim una bosseta. A dins uns taps per les orelles, uns mitjons i un raspallet per les dents. Veig que altres tenen una màscara per dormir, però no sé veure on son. Els taps van molt bé per dormir. Hi ha canalla i els costa dormir. A això cal comptar el soroll del motor. M’assec a la finestra.
Després de menjar l’esmorzar m’adono que tinc quatre aigües començades: la que vaig comprar a l’aeroport per prendre les pastilles i les que m’han regalat a cada menjar. M’acabo l’aigua de l’esmorzar.
A Nova Zelanda tens dues duanes: la normal i la biològica. La declaració biològica l’hauré de fer després, però tinc una llista feta. Llavors recordo que no he marxat amb les botes netes. Problema. Així i tot se m’acut fer servir el respatller de les dents i una de les aigües. I vinga, a netejar. Queden perfectes i jo més tranquil. A fora negra nit. Nosaltres acabem d’esmorzar.