Aterrem a Auckland. Hem de passar per diversos controls. Passaport i la declaració biològica. Jo pensava que seria súper estricte. Que m’obririen la bossa i m’ho mirarien tot amb lupa. I res d’això. Omplir un paper. Passar per una finestreta, per un tauler amagat i per acabar, una cinta de raig x per l’equipatge. I apa, cap a Auckland. I jo que tenia una llista feta amb tot el que portava per declarar. Llista que he buscat una bona estona. Per variar tot i tenir-la perfectament guardada.
Agafo un taxi i em porta a l’hotel. Em presento i ensenyo la reserva de booking. Després d’escriure el meu nom en un paper em diu que la meva reserva està cancel·lada per un problema amb la targeta. Recordo que es va acabar el saldo però de seguida per booking em van dir que estava la reserva confirmada. Pregunto si té una habitació lliure i totes són sense bany privat. Demano veure els banys i se’m passen les ganes de quedar-me. Acordem que comprovo el cobrament de booking i que després parlem. Em deixa en un saló on hi ha un billar i uns sofàs. Cada porta necessita una tarja. Quan se’n va m’adono que no m’ha donat la contrasenya wifi. Torna a baixar, pregunta i torna a pujar amb ell. Se’n va, poso la contrasenya i no va. Ho intento diverses vegades però no ho aconsegueixo. Baixo altra vegada. Ho solucionem: Hi ha dos wifis, un per hostes i un altre per staff. M’obre les portes i navego.
Observo els moviments del banc i no em consta un càrrec de l’hotel. Per tant busco a booking. El primer hotel, aquest. Una habitació amb bany privat. Baixo i parlo amb el noi que sembla una mica curt. Li explico i em diu que sí, que és una habitació de llit gran i que ell em buscava una simple. Acordem la reserva i em diu que a les vuit estarà lliure. Falta una hora, puc esperar. Em dona una targeta temporal. Fa una cosa que no m’agrada em demana la targeta i s’apunta tots els números. Mal rotllo. Faig un comentari al respecte.
M’assec una estona al sofà. Apareix un senyor d’avançada edat que s’asseu a llegir. Més tard un noi jove. Van passant els minuts. El noi juga al billar i proposo una partida. Ens presentem, preparem les boles i tiro. Clac! La bola va on vol. M’adono que el pal està trencat i ho deixo. Ell em diu que a ell això no li importa i acaba amb totes les boles mentre jo m’assec altra vegada. Són les vuit, a partir d’ara el noi de recepció pujarà en qualsevol moment per dir-me que puc pujar a l’habitació. Les vuit i quart, i mitja, les nou, les nou i quart… Em cabrejo. Agafo la bossa i la maleta i baixo a recepció. Em diu que m’esperi mentre jo li recordo que havíem quedat a les vuit.
Tota l’estona baixa gent que marxa de l’hotel. Quan està sol demano explicacions i em diu que l’hoste de l’habitació que és per mi ha marxat més tard del que estava establert. Truca als que fan la neteja i demana que facin la meva. Després d’una estona em dona la targeta d’entrada a l’habitació.
L’hotel és molt justet però mentre ningú em prengui res estaré bé. Una dutxa i m’afaito. Trigo mitja hora per trobar un endoll amb condicions i poso a carregar el mòbil.
Aprofito per organitzar el viatge i ho apunto tot en una llibreta que diu: “to travel is to live” i té dibuixat un mapa mundi. Un regal de la mare. Allà hi apunto tot el que faig cada dia i informació addicional per tenir una gestió ràpida. Quan acabo surto a donar una volta.
Només baixar una caravana de menjar ràpid m’atrau. Em demano una hamburguesa que està boníssima i som-hi.
Decideixo deixar el port per després o demà i agafo una avinguda. Passada una estona haig de rectificar i canviar de direcció. Finalment arribo a un parc. Ben bé sembla un bosc i està ple de fang i rellisca. Hi ha diversos camins senyalitzats i vaig fent fins que veig una tanca. Resulta que el camí que he fet estava tancat per perill de relliscar. Justament la porta que jo he passat no tenia cap senyalització de res.
Passo pel parc on els joves universitaris fan assegudes amb pícnic. Després veig una església d’on vénen uns cants. Entro i escolto silenciosament des de fora. Sempre que m’hi trobo m’agrada escoltar una mica el que fan. Camino cap al centre i vaig a la sky tower que la deixo per visitar demà. També veig on està l’activitat dels efectes especials. Perfecte, tot a punt.
Ara em dirigeixo al port. Allà es respira a mar i tranquil·litat. Passejo una mica i vaig al museu marítim. Aquí començo a patir els efectes del jet lag. Per mi són les tres de la matinada, per ells són les tres de la tarda.
Faig la visita que resulta ser molt entretinguda i interessant però a poc gas. Estic desfet. M’encanten les embarcacions típiques maoris i altres vaixells. Expliquen molt bé la història les immigrants que viatjaven en vaixell cap a Nova Zelanda. A més, hi havia una pantalla interactiva en la que et senties nedant amb orques. Em començo a fer a la idea com serà nedar amb dofins.
Acabo el recorregut i ara sí que vaig a l’hotel. Abans, però, torno a la caravana i compro unes patates fregides i un “hot dog”. Vaig a l’habitació. Repasso els vídeos enviats per whatsapp i escric aquestes línies. He pres la medicació a les 18:00h i vaig a dormir a les 19:00. Em llevaré a partir de les 4:00. A veure si em refaig amb els horaris tot i que demà passat m’haig de llevar d’hora perquè a les 5:50 em recullen per anar a Hobbiton.