Expectant aquesta és la paraula. Fins i tot quan estava al llit i mig adormit vaig avançar quinze minuts el despertador. Res pot fallar. Hobbiton està a prop.
Em presento al lloc de recollida uns minuts abans. Mentre espero passada una estona apareix un noi. Parlem de si anem al mateix grup i coincidim en que sí. Uns minuts més tard apareix la furgoneta que ens transporta. Serem al final, dotze persones. La majoria nord-americans. Quan tots som recollits el xofer comença a parlar. La veritat és que em perdo moltes coses però jo vaig fent la meva. D’un en un ens anem presentant. Jo dic que sóc del Penedès però ningú ho coneix o no m’han entès.
El temps va canviant i de tant en tant fa pluja. Aquí quan plou van molt de pressa. Es nota que hi estan acostumats. Veiem moltes ovelles i esplanades de camps verds d’herba. Fent una parada arribem unes dues o tres hores després a Hobbiton. Com que som matiners no tenim molta cua ni som un grup massa gran perquè ens ajuntem amb altra gent.
I aquí comença la festa: Hobbiton. La guia va explicant coses i mentrestant fem fotos i vídeos. Faig molt bon rotllo amb el nostre grup. Fem broma, riem i ens fem fotos els uns als altres. Som molts els que viatgem sols en aquesta activitat i es fa un caliu molt maco.És mol especial el que sents quan estàs aquí. Et sents dins una màgia de fantasia i alhora t’absorbeix. L’únic inconvenient és que per tot arreu hi ha gent. Tant els grups que van abans del nostre com els que van al darrere. Però bé, això era d’esperar.
La magnitud de la vila de Hobbiton sorprèn i el verd de les plantes, que són naturals, et fa sentir dins d’un món viu. Curiosament el van construir per la pel·lícula “El senyor dels Anells” però després el van tenir que reconstruir per gravar “El Hobbit”. Dos anys de feina. Aquesta vegada l’han fet definitiu. Una mancança de l’experiència és poder visitar un cau de hobbit. Actualment ho estan construint. Faran la casa del Bilbo i Frodo, i tindrà diferents Zones: la cuina, el lavabo i un parell més.El trajecte passa entre certes flors molt boniques que donen un gran encant al passeig. A més, tenim sort i ens plou al acabar. L’última parada, el pub “green dragon” El drac verd. On els hobbits comparteixen cerveses, canten i ballen, perquè els hobbits són molt festius. El recinte és preciós i té les típiques portes rodones dels caus hobbit.
Prenc una cervesa sense alcohol que sembla més aviat un suc de fruita. Al començament i al final ens passen un vídeo donant la benvinguda en la que parla el director de la pel·lícula i en posen imatges. Podeu ben creure que quan marxàvem de hobbiton i veia les imatges se m’ha posat la pell de gallina.
Recollim el grup i cap a Rotorua. Unes hores més hi arribem. Aquí alguns membres del grup es queden en un hotel mentre uns altres tenim reservat el dinar. Només una noia txeca no ho fa i s’espavila per ella mateixa. Ha sigut un bon àpat i una bona conversa. Tots anem sols i parlem d’això i d’allò, i del que no m’assabento doncs res. El dinar és un buffet lliure i els postres són excel·lents i el gelat de vainilla molt bo.
Després del dinar veiem un espectacle maori. Tots menys la txeca. Resulta molt interessant. Tenen balls de lluita però en tenen d’altres que em recorden els balls hawaians. Al final, una foto amb uns d’ells.
Quan l’espectacle acaba ens porten a un lloc totalment tancat i a les fosques amb una lleu llum vermella. Allà hi tenen un kiwi. L’ocell que dona nom als illencs de Nova Zelanda. És molt bonic i simpàtic. Té un bec molt llarg amb el que s’alimenta. Al principi no el veia però un company m’ajuda a cercar-lo. Preciós.
Seguim amb la visita a la zona geotèrmica. Fang ple de bombolles, vapor d’aigua, guèisers i una lleu olor pròpia. Una activitat que prové de la calor que desprèn el magma que hi ha sota de tot això. No tenim gaire temps però ho passem bé fent brosema i fotos.
Per acabar visitem l’escola d’art maori on els estudiants aprenen a fer escultures i altres creativitats de la seva cultura. Aquí tenen aprenentatge i allotjament. Passem pel seu taller i seguim un trajecte fins a unes dones que estan teixint una peça de roba molt gran. Una a cada banda es van passant l’agulla.
Anem tots al lavabo i pugem a la furgoneta direcció Auckland. Al principi tots dormen menys jo que estic liat amb els whatsapp i Instagram. De tant en tant perdo senyal però així aprofito el temps i alleugereixo feina.
Tot a començat per allà les sis del matí fins a les set de la tarda que arribo a l’hotel. Jornada intensiva. Demà vaig a Otorohanga on hi ha les Waitomo Caves. Faré una activitat d’excursió per la cova d’unes cinc hores.