En acabar l’anterior post del blog refaig el trajecte recomanat per “Lonely Planet”. Aquesta vegada em deixo guiar pel navegador i, amb alguna volta de més, veig tot el que em proposo.
Em fico al “Albert Park”. Un parc del campus universitari. Sempre m’ha agradat molt l’ambient universitari. Després he entrat a una galeria d’art. L’entrada és gratuïta i el que més m’agrada és la part contemporània. M’ha agradat molt una escultura d’alabastre. Un quadre fet amb peces de puzzles. Una fotografia d’un maori amb la cara tatuada assegut i vestit de “business man”. Un quadre 3D amb aquelles ulleres vermelles i blaves. I altres coses que no sé ben bé com explicar-les. En acabar cedeixo la proposta i faig una enquesta.
Tothom és molt amable aquí. Però quan surts Auckland és molt difícil. Hi ha molt de “penjat” i de pidolaire. Molta gent dorm al carrer tot el dia o s’inflen a beure. Hi ha molta pobresa i hi és per tot arreu.
Els maoris imposen. N’hi ha de molt alts i forts. N’he vistos dos que eren de seguretat i al seu costat semblo la meitat d’ells. Semblen sortits d’un equip de rugby.
Acabo el trajecte passant per carrers de pubs i botigues de moda. La gent comença a escalfar motors fent una cervesa i els carrers comencen l’ebullició.
Noto el cansament i a més, demà vaig a Hobbiton i em recullen a les 5:50 del matí, així que haig d’anar a dormir ben d’hora. Vaig a l’hotel però abans passo per un supermercat i compro una amanida per sopar i fruita. Estic esgotat.