Em llevo tard, a les 9:00. El check out és a les 10:00. Quan falten 5 minuts la dona d’en Gary (que no la coneixia) em diu que tinc 20 minuts més, que ha de treballar les plantes. Faig les bosses, i la maleta me la guarden.
Primer de tot el més important: El museu Steampunk. Steampunk es una moda que combina la tecnologia antiga (com la del vapor) amb la ciència-ficció. És una branca de la ciència-ficció amb la seva pròpia estètica. Abans d’entrar tens una locomotora a vapor i un zepelí de metall. Si poses una moneda la locomotora treu foc per la xemeneia i vapor per un altre lloc, acompanyat del so de la locomotora en marxa. Després el zepelí amb una moneda treu fum i sona tot un compte enrere i un llançament. Comencem bé.
Entro i saludo la recepcionista. Em cobren uns 10 €. Només començar tens un orgue. Si toques diverses tecles alhora, fa un so o un ritme.Començo a passejar. Està ple d’obres fetes amb metall. De tot tipus i formes. Algunes poden incomodar i tot. Tenim tota una consulta de dentista antiga i fosca a punt per arrencar-nos un queixal. De tant en tant pots interactuar amb les obres o fins i tot ficar-te a dins. Hi ha un canó en el que pots disparar. T’hi asseus i amb unes palanques actives el canó. Uns cercles i línies de color es concentren en un punt i disparen. O entrar a un tren que fa un viatge de formes i dibuixos de tot tipus. Això, tot a la zona de l’exterior.
Després tornem a la zona interior on passem per una sala de punts làser de color verd. Les obres segueixen. Fan tot tipus de formes. Tant persones, animals o éssers imaginaris. Entro a la sala de transportació. Està envoltada de miralls i de pedres de colors penjades. S’apaga el llum i tot esdevé un esclat de color i de llums. És fantàstic, per uns segons ens transporten a una altra dimensió. Veig les últimes obres i surto amb un somriure. M’ha encantat, no ho puc negar pas. Molt xulo.
Segueixo i em dirigeixo al carrer principal. On hi ha comerços, galeries i un museu. Entro al museu que és alhora punt d’informació. Em diuen que pràcticament ho he vist tot i que el museu és de l’anterior estil victorià que tenien les coses.
Decideixo entrar i donar una volta. Al principi sembla “cutre”, però quan portes una estona la cosa canvia. Després de veure un vídeo passejo per una botiga de remeis, una botiga de queviures o una barberia. Per un pub amb diferents jocs, una escola i un menjador. Hi ha la possibilitat de que et facin una foto pujat a una bicicleta antiga, d’aquelles amb un roda ben gran. Pujo i tot comença a donar voltes. M’han donat un barret i em fan les fotos i vídeo. Després el mateix assegut a un carruatge. Dono la voluntat. Potser massa però m’han caigut bé les senyores.
Faig el carrer a la inversa i visito les botigues. Pràcticament tot són accessoris i robes Steampunk. Em plantejo comprar unes ulleres d’aquelles que portaven els motoristes o aviadors. Rodones, de llautó i amb una cinta de cuir. Finalment ho deixo per un altre dia.
Veig el taller d’un artista. Pregunto si puc fer fotos i em diu que sí i que gràcies per preguntar. Es diu Martin i fa robots amb peces de metall i pintures. De música ha posat rock’n’roll i l’estètica la té. Sobretot el pentinat. Parlem una mica. Ha estat a Sitges, i certament Oamaru i Sitges s’assemblen força. Em mostra les obres. Són molt maques però una mica cares. Ens acomiadem.
Entro en una botiga plena de coses. Llavors coincideixo amb el Martin altra vegada. Salutació. Camino una mica i el veig parlant amb uns amics. S’ha fet una cresta.
Veig una possible galeria però un cartell diu que per l’altra porta del carrer del darrere. Veig l’entrada però està molt fosca. Pujo unes escales amb una cara de guix en cada esglaó. No hi ha ningú, però segueixo pujant. Obro una porta i està tot ple de coses: joguets, objectes, mobles,… de tot. Dic tres vegades un hola ben fort. Em sembla que m’he colat on no em demanen. Tanco la porta i baixo les escales. No m’ha vist ningú. Una mica més endavant la porta d’entrada on diu que la “galeria” està tancada.
Camino cap el centre. Decideixo visitar el parc tal com m’ha recomanat la senyora d’informació. Poso el navegador fins la porta. Es força acollidor. Passejo tranquil·lament entre arbres fins que arribo a un estany. Allà uns ànecs neden sense por a apropar-se. Camino passant pel camí que encercla el parc fins que arribo a una porta que dona a la carretera. Des d’allà camino.
De sobte arribo a un lloc que sembla una deixalleria. Pel que vaig veure ho és, però amb una diferència, pots comprar un munt de coses. Trossos de bicicleta, aixetes, llibres, roba… tot el que es pugui reciclar. La gent dona una volta, i remena i remena.
Segueixo caminant cap al centre. Començo a tenir gana i busco un restaurant. Arribo a un club. No m’acaba de convèncer, sembla un lloc on fan apostes i has de ser soci per fer-les. Me’n vaig més endavant. Finalment passo per un restaurant asiàtic i menjo una sopa de fideus. No m’agrada gaire però me l’acabo tota.
Camino per l’avinguda del poble. De sobte veig un munt de gent endreçant objectes. Altra vegada hi ha de tot. Certament Oamaru és la ciutat del reciclatge sense cap dubte. Sembla algun tipus d’associació.
Amb el navegador arribo al museu. L’entrada és gratuïta. Començo veient animals com un crani d’un dofí de fa molts anys enrere o un pingüí blau. Tenien el morro més llarg i moltes més dents. Segueixo veient coses dels maoris que estaven a l’illa fa segles. Molts estris fets de pedra. A cada vitrina tenim uns calaixos que complementen el que t’expliquen. Ho trobo molt interessant i no tinc pressa. Tinc molt de temps.
Quan em disposo a obrir un calaix em dono un cop amb el vidre al cap. Miro si m’he fet ferida però sembla que no. Seguim veient com els europeus van portar espècies animals invasores. Sobretot els conills que van esdevenir una plaga tot i els intents d’erradicar-los. Vaig al lavabo i em miro el front. Tinc una lleu ferida. Quan acabo passo per l’arxiu i observo imatges antigues i quan estic passant les que hi ha dins d’un arxivador, em diuen que han de tancar.
Surto a fora, plou. Veig un pub. No hi ha ningú. Entro i demano una cervesa sense alcohol. M’assec i vaig fent el blog sense el teclat. Passada una estona comença a venir tothom a fer la cervesa. Ens uns minuts el nivell auditiu del riure comença a pujar. Recullo les coses i vaig cap a la casa d’en Gary. Plou una mica, però no com abans. Passo per una paret pintada i em quedo fascinat quan ho veig. És en Gary! Vestit amb estil Steampunk! Segur que l’ha dibuixat la seva dona.
Camino cap a l’hotel. Segueix plovent una mica però ara està més bé per caminar. Un cotxe para al meu costat. No m’ho puc creure, en Gary. Em diu que pugi, insisteixo en que vaig mullat, però quan deixem la bossa al darrere i pujo, m’adono que no és gaire endressat. Pregunto per la pintura que he vist i em diu que sí, que l’ha fet ella. Parem a l’hotel, agafem la maleta i em deixa a la parada d’autocar. M’hauria agradat parlar més amb ell.
M’assec a l’estació una hora abans de l’hora de sortida. El temps va passant i fa fred. La pluja torna i amb més intensitat. Potser hauria de comprar menjar per sopar i així tenir-ho solucionat. Entro a la botiga que hi ha a prop, però em tanquen els llums.
Vaig passant vídeos a tothom, però vaig perdent la senyal wifi segons el temps. Quan falten uns minuts apareixen una parelleta molt jove i una noia amb una motxilla ben grossa amb una altra de més reduïda.
Anem esperant i esperant, però l’autocar no apareix. Mitja hora més tard rebo un email que em diu que l’autocar té retard per un problema mecànic. Fa fred, vent i de tant en tant pluja. Quan surt el sol, la natura ens regala dos arcs de Sant Martí un al costat de l’altre.
Truco a l’hotel. Els dic que no hi seré dins l’horari de recepció i em donen un codi per obrir la porta de l’hotel i que l’habitació estarà oberta amb la clau a dins.
L’autocar arriba molt tard. A més, aquesta parada fa canvi de xofer. Un home perd els papers i parla molt malament a la conductora, i diu quatre coses a una senyora que li contesta.
Tenim un bon viatge, però arribar a Dunedin fosc i sense saber on anar m’incomoda. Arribem i tot i ser negra nit no sento inseguretat. Activo el navegador i veig que estic a pocs minuts. Vaig caminant amb el mòbil a la mà. Al meu costat apareix la noia de la motxilla. Parlem una mica i ens acomiadem.
Obro la porta, abans han entrat una dona i una noia que estaven a l’autocar. El lloc és especial. Té cartells antics de cinema, circ o altres penjats a les parets. L’edifici té la seva màgia.
De seguida em poso a dormir.