He quedat amb els de l’activitat de Kayac que estaré a les 7:15 a la seva oficina. Quan arribo em cobren i em comencen a vestir amb la jaqueta tallavents i el salvavides. Una estona després arriben els altres companys d’activitat. Ens presentem tots abans de marxar. Hi ha una parella d’un italià i una noia negreta, i una parella de Malàisia que s’acaben de casar. El guia es diu “Levi’s”, com els pantalons (tal com ell diu) i la seva parella l’ajuda. Pateixo una mica per l’horari, en teoria arribarem abans de les 10:30. L’autocar surt a les 10:45 però has de ser-hi 15 minuts abans. Abans de fer res ens passen un vídeo de com serà l’activitat i quines mesures de seguretat hem de tenir presents en cas que siguin necessàries.

Pugem a la furgoneta i anem al lloc on comença. Entre tots baixem els kayacs i ens expliquen com funcionen. En comptes de remar hem de pedalar uns rems que tenim sota els peus. Ens expliquen que és un invent portat de Califòrnia. El que has de fer és tirar endavant i enrere els peus i res més.

Ens ajuntem tots tres kayaks i el Levi’s ens explica coses. Passada una estona arriba l’altre kayak de només una persona amb la seva parella. Comencem a remar.

Ens anem apropant a unes roques que no estan molt lluny d’on vaig arribar caminant. Passada una estona trobem unes foques prenent el sol. Poc després, una mica lluny, dos mascles s’enfronten, però estan darrere les roques i no els veiem gaire. Mentrestant, una foca comença a nedar a uns tres metres de nosaltres i es va apropant. Després ens rodeja per la dreta i torna cap a l’esquerra. M’hauria agradat que s’apropés més, però ha sigut molt “xulo” veure-la nedar tant a prop.

Quan menys ens ho esperem alguna cosa es mou una mica lluny. És una cria que passeja per les roques. Fa saltirons i s’apropa a les altres foques. Intento gravar-la tant bé com puc. La imatge és molt tendra.

Sortim d’aquí i anem cap a unes roques. Passem per una aigua blava turquesa, i veiem les pedres i les algues que estan sota. El passeig no és cansat, certament l’invent funciona molt bé. Anem apropant-nos al punt on hem començat. No vull mirar el rellotge, confio en el Levi’s. Poc després em pregunta altra vegada a quina hora haig de ser-hi i em diu que no em preocupi que arribarem.

Entre tots recollim els kayaks. Com que veig que tots s’han tret la jaqueta i el salvavides faig el mateix, però això era pel final. D’aquesta manera recullen tot sense deixar-se res. Pugem a la furgo i anem. Quan arribem agafo les meves coses que estaven tancades a la seva oficina. Tal com vam quedar el Levi’s em diu que em pot acompanyar en cotxe. No està lluny però no vull arriscar. Dic que sí i pugem a la furgo. Abans m’acomiado dels meus companys d’activitat. La veritat és que han sigut molt macos.

Arribem a l’estació d’autocar. Vaig al lavabo i parlo amb el xofer. Tal com em van dir pregunto si va a Christchurch i em diu que sí. Guardem la maleta i pujo la motxilla. A partir d’aquí anem carretera a Christchurch on hauré de fer transbord. Em sento una mica marejat i prenc les pastilles dels vaixells. Passada una estona em sento millor.

A Christchurch dino i envio els vídeos. Poc després pugem a l’altre autocar. Quan parem per descansar m’assec al costat d’una senyora molt gran, que porta màscara quan és dins, amb qui començo a parlar. M’explica coses de Oamaru, la ciutat on vaig. Veure els pingüins blaus no es pot fer caminant has de reservar un taxi. Perfecte, sé com funciona. Parlem d’estudiar. Em diu que té varies carreres, però que estudiar no és tant important. M’hagués agradat parlar una mica més amb ella.

Pugem i seguim per aquestes carreteres. Normalment són d’un carril per cada sentit i de tant en tant, un tercer per fer avançaments. Els camions passen a un pam i van força ràpid tots. M’acomiado i dono les gràcies a la senyora quan baixa. Finalment arribem a Oamaru.

Poso el navegador. Només haig de seguir recte avall per arribar a l’hotel. Finalment arribo i m’adono que és un lloc especial. La casa és molt bonica amb una mica de jardí i una tanca de fusta.

Faig sonar la campana i el senyor surt. “Estàvem expectants per tu”, em diu. L’habitació és just el finestral que veus en entrar a la casa. Em diu que passi i quedo al·lucinat. L’habitació està tota pintada amb dibuixos. Un cavall i una noia, un tigre i un vaixell que vola entre altres. M’adono que sóc en un lloc especial i dono gràcies a haver rebut aquest regal inesperat en aquest viatge.

Hem parlat d’anar a veure els pingüins. Em diu que m’acompanyarà i em recollirà. Llavors truquem als que ho organitzen i ens diuen que tenen una plaça per mi. Acordem una hora i vaig escrivint el blog. De fons sento música. Mentre vaig teclejant em truca l’home a la porta i em pregunta si em molesta la música. Dic que no, que m’està bé i parlant em diu que els divendres va a concert. Quan treu el tema no puc evitar explicar-li com a Vilafranca anava sovint a un pub a escoltar música en directe.
La música segueix i les paraules flueixen. Tinc la sensació d’estar navegant pel mar. Estic com a una mica marejat. Suposo que quatre dies de mar han fet el seu efecte. Avui dormiré en un lloc especial, segur que demà ja seré a port.
Quan és l’hora de marxar m’adono que en obrir ell la porta veig una guitarra. Resulta que estaven assajant. Per això sempre sonava la mateixa cançó. Saludo al guitarrista i marxem.

En Gary em deixa a on fan l’activitat dels pingüins. El bitllet premium està esgotat. Compro el normal i em fan passar a una zona de seients. Son de pedra i ens anem repartint. Passats uns minuts comencen a aparèixer els pingüins. Passen molt a prop de la zona premium, però una estona després uns quants venen cap a la zona on estem nosaltres. Uns pingüins van directes als nius, però algun altre dona una volta i passeja per davant nostre. Són molt divertits, simpàtics i encisadors. Van apareixent i apareixent. Uns cap aquí i uns altres cap a la zona premium, prioritàriament.

La gent als pocs minuts comença a marxar. En la zona que estic jo està ple de xinesos. La intèrprete intenta demanar que estiguin en silenci. Un grupet de xinesos marxa. Després uns nois. Poc a poc tothom va marxant. Jo, cada vegada m’apropo al davant. Finalment em poso just al costat del passadís que hi ha que dona accés a la zona dels nius de la zona normal, no premium, perquè la premium té els seus nius a part. Allà puc veure’ls com caminen amb gràcia i es remenen les plomes amb el bec. Quan són a prop dels nius fan un soroll, un reclam.
Tothom se’n va menys tres parelles i jo. Estem una estona esperant que dos pingüins es decideixin a passar per davant nostre. Finalment, però, canvien de sentit i se’n van d’on estem.

Sortim a fora. És negra nit i truco en Gary. En cinc minuts em recull. Parlem una mica. És un personatge molt interessant. És músic, m’ensenya la casa que està plena de coses fetes per la seva dona i ens acomiadem. Em dona un plat d’arròs xinès amb calamar diria jo. Necessito descansar. Avui ha estat un dia intens.