Tinc pensat anar altra vegada al mateix local d’ahir de concert. Quan he descansat i acabat el blog baixo al carrer. Allà agafo un taxi. Trigaré uns quinze minuts aproximadament. Com que comença a les 19:00h i ahir van ser puntuals he sortit a les 18:45.
Entro i veig poca gent. Això em fa dubtar, però compro l’entrada i una cerveseta sense alcohol. Escullo un bon seient i em mantinc entretingut amb una projecció de Jazz nord-americà.
Quan passa mitja hora comença a tocar el grup d’avui que gira entorn una noia que toca la trompeta anomenada “Alejandra”. El que he sentit només començar és difícil d’explicar. Ha sigut una experiència que feia temps que no sentia amb la música. Es tracta de quelcom semblant a un calfred que puja per la nuca cap el cap i m’estimula tot el còrtex diverses vegades. Sento que em retrobo amb mi mateix. Escolto la música i em deixo portar cançó darrere cançó. És força experimental però em transporta fins que passa mitja hora i paren.
Aquest és el procediment d’avui. Comencen a les 19:00h amb les projeccions, mitja hora més tard concert de mitja hora seguida d’una altra mitja hora de projeccions, i així fins les 23:00h. Aquest és el pla del divendres. La veritat és que a mi quan en un concert fan un descans a mi em descol·loca i em desconcentra. No m’agrada gens i això és el que m’ha passat. Tot i així les composicions d’aquesta noia m’han agradat i les parts que incorporen música electrònica estaven ben resoltes.
Quan acaben vaig cap al centre buscant algun lloc on pugui comprar menjar per emportar a l’hotel. Preferiblement una pizza. No tinc cap intenció de passejar pel casc vell on a cada carrer sona música i hi ha un munt de gent menjant o prenent una copa. Finalment veig una botiga i restaurant de sushi. Compro un assortit. Perfecte tot a punt.
M’espero a que passi un taxi. Gairebé ni haig d’esperar. Dono l’adreça i arribo a la residència.