Avui sabia que la jornada seria curta, però no m’esperava tant. Primer de tot he esmorzat a casa de la Carmela. Em va oferir un menjar típic però ha resultat un bol enorme d’una barreja semblant a arròs amb llet. El bol no s’acabava mai i l’he acompanyat de panses. Quan l’he acabat m’ha posat l’altre plat amb bacon, dos ous fregits, dues salsitxes i bolets. És la primera vegada que haig de dir que no puc més. Em sap greu Carmela, però això és massa per a mi.

Deixo al bossa per a que vinguin a buscar-la i la deixin a “Bridge of Orchy Hotel” on passaré aquesta nit. Em preparo i començo a caminar. Com que no hi ha res d’avituallament fins un poble anomenat Kingshouse que està molt lluny compro paquets de Kleenex per si es gira fred i vent.

El camí passa amb la carretera a un costat i les vies del tren a un altre. El paisatge és erm ple de plantes perfectes per pasturar i el camí segueix així tota l’estona. De tant en tant un tros de bosc està inaccessible per les tanques dels ramats. Lluny veiem la piràmide, així anomenen aquesta muntanya.

El riu ens acompanya. Tenim carretera, tren, riu i lluny les muntanyes. Hi ha boscos de tonalitats ocres inaccessibles i el camí segueix erm i ple d’herbes que quedaran sota la neu i que rosegarà la ramaderia. Tal com els altres dies hii ha salts d’aigua al voltant.

En un punt del camí entrem en un antic camí militar que porta directament a Bridge of Orchy. El camí torna enrere però les senyals són aquestes. Em creuo amb tres persones que caminen en sentit contrari. No n’hi ha dubte sóc al camí i està molt a prop. Pel que em diuen més del que considerava.

En aquest tros passo pel costat de vaques. N’hi ha de peludes i de les de tota la vida, almenys per nosaltres. Uns metres més avall unes ovelles pasturen tranquil·les, però si t’hi apropes, amb molta lentitud s’aparten i ni tan sols et miren.

Segueixo caminant i veig una estació de tren. Al cartell hi posa “Bridge of Orchy”. No n’hi ha dubte en dues hores he arribat així que quan em presento a l’hotel m’expliquen un camí d’una hora passejant pels voltants. A la una l’habitació estarà llesta.

Faig el camí i la veritat, és maco. Els arbres semblen avets plantats i a mesura que ens endinsem la molsa i el colo verd imperen. M’encanten aquests boscos. En tot moment tinc la sensació que aquí hi viu una fada o un follet.

Segueixo caminant però passo per un camí ampli que em deixa a l’hotel. Quan arribo em diuen que l’habitació està llesta. Perfecte, mitja hora abans. M’acomodo, una dutxa i a dinar de valent. Anirà bé un descans perquè certes articulacions em fan mal. Tinc però, ibuprofenos preparats.