A les vuit comença l’esmorzar i aquesta hora tinc llesta la motxilla per a que la portin al següent punt de parada. Hi ha una zona de buffet i després tens una carta de plats calents. Molts d’ells ous de diferents maneres. Dic que de moment faig amb el buffet i m’atipo. Fruita confitada amb iogurt que resulta ser com una nata, llet amb cereals, torrades amb mantega, un croassant i una pasta de crema. Amb això faig i no vull omplir la panxa sense més.
Preparo tot i començo a caminar. El trajecte és molt erm. Ple de plantes i herbes no gaire altes amb unes tonalitats marrons i ocres. Al principi però, compartit amb trossos de bosc. Poc a poc mentre pugem els arbres desapareixen, queden lluny o estan inaccessibles per una tanca. Un lleuger vent i un plovisqueig m’acompanyen fins al final.
Un riu i un llac apareixen fins que el camí esdevé desert fins que l’aigua reapareix. És una de les poques grans extensions de desert que hi ha a Europa. El camí ascendeix i descendeix però desnivells molt lleugers. Avui m’he creuat molta més gent i amb uns quants ciclistes. Fins i tot amb un noi que fa la caminada i que porta una canya de pescar. Quan parlo amb ell pregunto si fa el camí, si dorm en tenda de campanya i si pesca de tant en tant. A tot em diu que sí, que ho intenta.
Quan pugem amunt canviem a un paisatge amb un riu i un petit llac amb unes zones d’arbres una mica ressecs. Després passem altra vegada a un paisatge erm que es mantindrà fins al final. El vent comença a créixer i la pluja. Menjo l’entrepà de l’hotel assegut en una pedra que està aprop d’un petit llac. Mentre menjo em passen tots els que he conegut en el camí.
Avui veig pocs rius i salts d’aigua, però en segueix baixant cap als llacs. Lluny veig les muntanyes i tot el que les envolta es manté en ocres, marrons i grocs. El vent i la pluja fan que tingui fred a les mans, però em consta que estic arribant a l’hotel. La roba impermeable em manté ben sec.
Travesso una carretera que he vist de lluny que els altres han travessat abans. M’apropo a un edifici blanc. És l’hotel.
Faig les gestions i demano pel meu equipatge. Em diu que l’agafi de la sala un es deixen coses per assecar. Allà no hi és. Intento tornar a parlar amb el de l’hotel, però està liat. Potser la tinc a l’habitació. Doncs no, no hi són. Decideixo trucar a l’hotel anterior que coneixien l’empresa dels taxis. Primer truco a un altre hotel fruit de la situació. Quan truco on cal em diu la noia, que ens vam conèixer, que no em preocupi que ella truca a l’hotel i ho soluciona. En cinc minuts rebo una trucada de recepció que tenen les bosses.
Vaig a menjar alguna cosa. Ho he vist abans, però ara ho he vist a prop. Hi ha una boda. Amb totes els protocols. S’han fet fotos i tots van molt mudats. Alguns homes amb el vestit tradicional escocès i les faldilles, dones amb barrets dissenyats i un aire festiu, però assenyat. Tothom ben vestit a la seva manera. Hi ha una cosa meravellosa, mentre van fent una noia amb una arpa va tocant una melodia. Sento un lleuger calfred mentre l’escolto.
Demà comença la setena etapa. Dues més hi ho hauré aconseguit si segueixo així.