Tinc molt de temps. El tour per les Orcades que vaig contractar comença a les 10:30h. Esmorzo bé i vaig a l’oficina d’informació. No hi ha gaires coses a fer aquí. Els autocars tenen poques combinacions i hi ha poques activitats.

Amb antelació sóc al punt de recollida. Tinc la sensació que estaré sol. Quan arriba la furgoneta és confirma. Conec la Rachel, la guia, i engeguem el tour. Només començar parem a una muntanyeta i hi pugem. Des d’allà podem veure el que ens envolta: illes, granges, camps, ramats, vaixells i aus. Una primera impressió del que veuré avui.


La següent parada és una tomba neolítica. Està en molt bon estat i es pot entrar a dins. Allà es van trobar restes de persones i de menjar i animals. Pel que sembla eren ofrenes. En una pedra hi ha gravat el dibuix d’un ocell. La zona no és gaire gran, però m’encanta. Entres i surts acotat passant per un passadís.


Seguim endavant cap a un penya-segat. És molt bonic i el trencar de les aigües és espectacular. Les tonalitats del color blau brollen amb la força de les onades i es desfà altra vegada en una tonalitat més fosca. El vent fa el penya-segat més imponent i no avanço més de fins on em demana la guia. Estem així en silenci una estona. Aquí dalt a la Segona Guerra Mundial hi van haver canons antiaeris. La Rachel em diu que és el seu lloc preferit.


A Skara Brae pots entrar en una rèplica d’una casa que es va descobrir després d’una tempesta. En una zona reduïda hi vivien unes sis persones. Al mig hi havia el foc, als laterals els llits, en una zona quadrada hi guardaven peix o marisc amb aigua i, en una altra zona apartada, el vàter o la despensa. Per defensar-se del fred utilitzaven pells d’animal i feien útils amb fang i altres materials. En una pedra que separa la zona de dormir s’hi van trobar unes ratlles gravades en la pedra que no es sap què signifiquen.


La visita segueix a la zona real on s’estan fent les excavacions. Allà podem veure la casa de la rèplica i altres al voltant seu. En una altra zona hi ha una construcció apartada de les altres. Era el taller on es feien els útils. Coses amb fang, amb ossos, parts de peixos o taurons. Per evitar olors i molèsties ho apartaven de les cases. Veient les parets des de dalt ens adonem de la gran amplada que tenen.

La visita segueix veient la “Skaill House”. La casa del senyor que va descobrir Skara Brae que vivia molt a prop i per això quan la gran tempesta va desenterrar les restes ell i els seus amics van començar a cavar. La casa es manté com era. S’ha reconstruït diverses vegades. Veiem el menjador, el saló, els dormitoris i una exposició que explica la vida d’ells.


Les dues coses següents són les més esperades. Comencem per l’anell de Bodgar. Un cercle de 21 pedres que anteriorment eren 60. Pedres d’uns sis metres d’alt i uns do o tres de fons. No es pot accedir però vorejar-lo és una gran experiència. Qui ho ha portat a qui? Perquè? Com? Tot són preguntes que poden aparèixer en la nostra ment. Camino a poc a poc impregnant-me de tot el que puc. Del que sento i del que veig. Les pedres es mantenen tot i les adversitats. Una es va trencar per la caiguda d’un llamp i altres estan mig caigudes. El lloc però, no deixar d’embadalir-me. Els meus passos són lents i no paro de fer fotos i vídeos. Lentament arribem a la furgoneta.


Però sé que una cosa més impressionant, els Menhirs de Stenness. Un altre cercle més reduït però accessible. Em vaig apropant a una de les pedres i hi poso la mà al damunt. Sento un formigueig al palmell i una vibració al cos. Començo a fer el cercle caminant i observo totes les pedres. La Rachel em va explicant coses. Fins i tot que hi ha qui diu que aquí s’hi feien sacrificis. Les restes que s’ha n trobat són d’animals o aliments, per tant, es considera que això no és veritat.


La guia en veure’m tant apassionat em diu que ella m’espera a la furgoneta i que m ‘espera fins quan acabi. Camino al mig del cercle i em sento connectat a les pedres. El cos s’alimenta d’aquest moment i sento una força dins meu que s’eixampla. Estic així una estona. Acabo de mirar-m’ho tot. Mai oblidaré aquest moment.


La parada final és del tot inesperada. Un illenc té un projecte propi. Ha fet amb pedra una rèplica d’un cotxe Chevrolet antic amb el darrera obert per transportar coses. La següent obra és un iglú que té mig acabat on, a dins, hi ha un llibre on pots posar el nom o escriure alguna cosa. Poso que és “superxulo”.


Arribem a Kirkwall. La Rachel em deixa a la porta de l’hotel. Ens acomiadem com és degut i pujo a l’habitació. Són aproximadament les 15:00h, fins les 18:00h no hi ha la cuina oberta.