Tots els museus i llocs d’interès obren tard així que, tot que em llevo a les 7:00h, tinc molt de temps a l’hotel. Tota aquesta nit he sentit el so del vent trencant a la finestra i, fins i tot, ara segueix igual. Des d’allà veig les llums del port. Quan falta poc per les 10:00h i ben esmorzat, surto a visitar Kirkwall, capital de les illes Orcades.

Començo per la catedral de Sant Magnus. Feta de pedra vermella el seu interior transmet una gran sensació de quietud i tranquil·litat. Només entrar el so d’un piano m’acompanya en la meva visita. En la seva part central els materials que predominen són la fusta i la majestuosa pedra vermella que impera arreu.


Passo pels laterals on hi ha un munt de pedres esculpides amb textos antics. Alguns semblen llatins, altres anglesos i altres mixtes. Sovint hi ha el dibuix d’una calavera i dues tibies. N’hi ha una gran quantitat. Observo una escultura en record d’un explorador de l’àrtic un tal John Rae. Després em concentro en el vitrall de darrera l’altar. On la llum i els colors s’escampen i mostren unes imatges. Algunes de Jesucrist crucificat.

Quan passo a l’altra banda de la catedral m’adono que el piano que sona l’està tocant un home. La seva música m’ha acompanyat tota la visita i decideixo seure a escoltar-lo. Uns deu minuts més tard la música s’acaba.


Camino uns metres i soc al palau del bisbe i al palau del compte. No es poden visitar així que els vorejo passejant per l’herba. El palau del compte aconsegueix captar la meva atenció i passo a la part de darrera tot i que no puc entrar a dins. El vent segueix ventant amb força.

El museu de les Orcades és un museu molt auster i senzill. Sí que hi ha peces i útils de les civilitzacions de fa 5.000 anys però queda curt. Una part del que es va descobrir en les restes arqueològiques està fora de servei.


Camino pel centre de la ciutat. Hi passejaré diverses vegades. M’agraden les botigues, els carrers, els colors, la gent passejant i els carrerons que uneixen carrers més comercials. La gent passeja tranquil·lament i els comerços intenten tenir compradors tot i el mal temps.


Una altra zona a visitar és el port. Allà els vaixells descansen. Quan m’he llevat he vist arribar un vaixell pescador al port. Amb aquest mal temps s’ha de ser molt valent per sortir a pescar sota aquest vent i aquestes onades. Observo els vaixells. M’agrada quan des de fora pots veure una cosa habitual com la cuina. M’imagino com és la vida a dins.


Un vaixell que m’ha interessat és dels “lifeboats”. És com una associació que subsisteix de les donacions i que ho porten voluntaris. Es dediquen a fer salvaments en ple mar.


Kirkwall és un conjunt d’illes. Per això el transport arriba o per avió o per ferri. Tall com em va explicar la Rachel a l’hivern quan fa molt de vent poden quedar aïllats molts dies i això fa que no arribi menjar ni provisions. Un problema greu que tenen que afrontar junt amb el mal temps.


Dono una volta per una zona residencial i observo com viuen alguns illencs. Algunes cases s’assemblen o son aparellades. Passant per uns carrerons arribo a la part del centre altra vegada.


Tinc temps i dino abans de les 13:00h. Quan arribo a l’hotel decideixo anar a informació per a què m’expliquin com anar a una capella que van fer presoners de guerra italians. M’adono que en deu minuts surt un autocar que em deixa allà. Pujo i la visito. La parada està a cinc minuts caminant. El vent segueix amb força i de tant en tant se m’emporta.

És una capella petita molt bonica i molt ben pintada. El sostre té forma arrodonida perquè van utilitzar el que tenien disponible. Eren presoners de guerra de la Segona Guerra Mundial italians de la zona d’Àfrica del Nord. Aquí feien de mà d’obra de les construccions que es feien a les illes. A prop de la capella tenim una escultura de Sant Jordi lluitant amb un drac.


Finalment arribo a Kirkwall altra vegada. Intento parlar amb informació del que puc fer demà. La intenció és anar a Stromness.