Sortim aproximadament a les 10:00h del matí. Abans de marxar donem les gràcies al noi que s’encarrega de rebre els hostes perquè ahir ens va ajudar donant-nos la mateixa habitació els dos dies. Problemes amb la reserva inesperats.

De camí cap a Garmo passarem per un túnel molt llarg, pararem a veure una església feta de fusta i pararem en un restaurant. Després passarem per les carreteres que passen pel parc natural de Jotunheimen.

Passem pel túnel. Un dels més llargs que he vist fins ara. Una curiositat és que de tant en tant, tal com va passar ahir, hi ha una zona on pots parar perquè s’eixampla que està il·luminada de colors.


Posem rumb a l’església de fusta anomenada Església de Borgund. Arribem caminant un trosset. Aquí ens demanen que no toquem res i que no trepitgem la gespa, però quan arribem veiem com deixen que un home palpi les parets perquè és invident. Mentrestant el guia explica a ell i el seu grup història de l’església. La fusta fa la sensació que es va cremar, però després sabem que és un tractament amb alquitrà que li fan de manteniment des de fa molts i molts anys.

Dins l’església la foscor impera i l’espai és reduït. Unes petites finestres al sostre i les portes són les entrades de llum. L’altar és de pedra i hi ha unes pintures al voltant. Dona una sensació de recolliment i de reflexió, però tanta foscor no convida a estar-hi massa. Essent tot de fusta les olors i l’aire són diferents. Hi ha uns gravats de dracs, serps, creus i altres formes. Un fet curiós l’he escoltat del guia. En una columna hi ha la marca dels ganivets dels homes que anaven a l’església. Llavors, després de clavar el ganivet a la columna, hi penjaven la roba.

 

Passegem al voltant de l’església i anem observant més curiositats. Quan acabem ens donen permís per visitar una altra església que hi ha a dos passos. Evidentment és molt diferent perquè és actual i de construcció noruega. Però té el seu encant. Allà una campana reposa en un banc apartat.

Acabem la visita i passem pel museu que hi ha en la zona de compra de tiquets d’entrada. Explica més dades i història de les esglésies de fusta i com han anat desapareixent al llarg del temps. Donada una volta seguim el nostre trajecte.

Anem passant per zones d’aigües tranquil·les envoltades de vegetació. Entre boscos d’alts arbres que busquen la llum del sol i avets de postal que obren les branques cap als costats acabant amb punxa.

 

Com que es fa tard busquem un restaurant al navegador. Quan arribem ens diuen que no podem dinar perquè el dinar està tancat que podem sopar. Són les 15:00h del migdia. Demanem uns plats d’una gran qualitat culinària. Molt ben cuinat i tot elaborat per la cuinera. Estem totalment sols al menjador. Gaudim del plat i quan paguem deixem una bona propina. Se l’ha ben guanyat.

A partir d’aquí comença el tros de passar pel parc natural de Jotunheimer fins arribar a la nostra cabana. Quedem bocabadats del que ens envolta perquè entrem en contacte directe amb la natura. Tenim arbres, muntanyes llunyanes, rius cabalosos que inspiren la força de la natura, zones més àrides i zones amb unes roques d’un color verdós que es reparteixen entre els arbres.

Anem parant en diversos miradors. Ni tan sols el fred ens frena el desig de contemplar aquesta meravella de paisatge. De tant en tant un sospir d’admiració a tot el que ens regala el nostre planeta terra se l’endú el vent i ens acompanya dins el nostre cotxe. Mentrestant la música ens fa riure, ballar, cantar o simplement combinar amb els silencis que es generen quan ens quedem sense paraules.

Tot flueix i l’Àngels s’ha ben guanyat un reconeixement. Ha conduït un munt d’hores. Pràcticament hem arribat a les 19:00h i en arribar tenim un premi. La cabana és preciosa i no falta de res. Tenim cuina, bany privat, sofà i dues taules. De tot. Les vistes donen a l’aigua color turquesa i, per fi, podem descansar.