No tenim cap pressa i descansem molt bé dormint les hores necessàries per a refer-nos. Sobretot l’Àngels. Tots dos ho necessitem. Ens acomiadem de les vistes de la cabana i pugem al cotxe direcció Geiranger.
Avui tenim previst anar al fiord de Geiranger considerat patrimoni de la UNESCO. La carretera és complicada perquè aquí els límits de velocitat són molt baixos i costa molt arribar a destí. Tot i així els paisatges mereixen tota l’atenció possible i gairebé no hi ha cotxes a les carreteres. Això fa el viatge planer i agradable. Tenim previst que el trajecte durarà unes dues hores.
Comencem amb una vegetació densa, verda i d’arbres alts. Quan portem una estona busquem un lloc on fer un cafè. Trobem una benzinera amb zona de cafeteria. Allà trobem un llistat de coses divertides sobre com és millor un camió que una dona. Per exemple una frase era: Un camió mai et preguntarà d’on vens si és tard. Ho hem trobat molt divertit i els hem llegit tots. Un fart de riure.
Seguim avançant. Ara el paisatge comença a ser àrid i les crestes de les muntanyes són desertes. Fins i tot molt lluny veiem restes de neu disseminades. Seguim pujant i baixant la velocitat segons els trams i el cotxe ens avisa amb un so quan passem el límit. No parem de quedar bocabadats a mesura que anem menjant quilòmetres i ens sentim uns afortunats per poder viure una experiència com aquesta.
Sabem que hi ha una carretera que serpenteja des de molt amunt cap a Geiranger, però decidim no agafar-la per anar més ràpids. No sabem com, de sobte ens hem adonat que l’estàvem fent i que era bestial. Des d’allà vèiem el fiord, el poble i com els núvols amaguen les muntanyes. Hem d’anar amb molt de compte perquè els noruecs se la coneixen bé i passen molt a prop.
Arribem a Geiranger. Teníem previst agafar el creuer de les 13:00 però ens diuen que comença a les 14:00. Comprem el bitllet i passegem. Decidim que a la tornada menjarem en un restaurant per endur que fan peix. Ens anirà perfecte després de menjar carn cada dia.
Passegem per les parades i ens comprem un gelat. Ens aventurem en un moll i des d’allà podem veure un creuer molt gran que ha amarrat i el fiord. Acabem el gelat, donem una volta i anem a fer cua al vaixell.
Ens asseiem a dins. Tenim pràcticament tot per nosaltres i decidim que pujarem a l’exterior quan fem el trajecte de tornada. Llavors farem més fotos. En fem alguna de tant en tant, però volem gaudir d’aquest moment plegats i agafats. És una meravella que veiem mentre una audioguia explica històries del fiord.
Les muntanyes pugen amunt plenes d’arbres repartits entre roques. Entre elles baixen cascades d’aigua lluent i de color blanc per la distància.
Ens apropem a les més conegudes. La primera és la de “les set germanes”.
Després la del “vel”. Que si observeu fa un arc de Sant Martí.
Finalment a l’altra banda del fiord la del “pretendent”. Explica la llegenda que el pretendent va declarar-se a totes set germanes i que totes elles van donar-li carbasses i que d’aquí va acabar alcohòlic. Si veieu la cascada l’aigua fa la forma d’una ampolla.
Seguim el trajecte i quan donem la volta sortim fora. Des d’allà al principi pensava que potser em podia marejar, perquè m’ha passat en altres viatges amb vaixell, però quasi no hi ha ones.
Des d’aquí l’aire pur i les vistes em fascinen. L’Àngels i jo anem fent fotos de tot tal com fem tots. M’agrada veure gent d’avançada edat fent aquests viatges i que segueixin donant guerra. Més tard ho parlem l’Àngels i jo i tenim clar que quan siguem grans si volem viatjar ho farem.
Lliscant per l’aigua el creuer panoràmic es dirigeix al poble.
Amb suavitat el vaixell s’apropa al moll i anem a menjar. Son les 15:30h. Parem al restaurant de peix i demanem el plat que tenen. És una hamburguesa de peix en un rotlle i amb verdures. Per compartir agafem uns bunyols de bacallà. Seiem en un banc que és just al costat del restaurant i descansem queixalada a queixalada. El restaurant el porten una parella argentina així que podem parlar una estona.
Estem cansats. Pugem al cotxe, posem el navegador i anem al càmping que està a 10 minuts en cotxe. Passem per una carretera estreta que va deixant enrere cases i hotels de cabanes. Quan arribem tenim la nostra cabana a punt. Des d’allà tenim unes “fantastic views”. Ben cert. Des d’aquí veiem el fiord, el creuer i el poble. Demà diuen que vindrà un altre creuer, però amb molta més gent.
Una dutxa i faig el blog mentre l’Àngels llegeix un llibre de la carrera. Estem en un estat de pau que se’ns encomana l’un a l’altre. Aquest fiord ens ha conquerit.
