Cinc hores d’avió fins a Islàndia. He descansat i m’he demanat un plat d’arròs amb pollastre al curri que no estava inclòs amb el bitllet. Quan arribem a l’aeroport baixem per les escales i un vent gelat s’endinsa als ossos.

Una vegada dins l’aeroport recullo la motxilla i busco la xofer a la sortida. Aquí, mentre esperem, conec una parella de senyors d’avançada edat catalans i parlem una mica. Quan arriben els altres del grup ens porten a la capital.

Tots ells tenen habitació al mateix hotel que demà, però jo estic en un altre de més econòmic. La xofer va explicant-nos coses de la ciutat i del país. Quan els deixem, la xofer m’acompanya al meu hotel i parlem una estona. Aprofito per tenir més informació d’on sóc i on anar.
L’hotel resulta molt acceptable i acollidor. Deixo les bosses i els accessoris i me’n vaig a donar una volta. Només passar el llindar de la porta i pujar amunt, el fred traspassa guants, bufanda i barret.

El primer que veig son les cases del voltant de l’hotel que està una mica apartat del centre. Poc a poc els colors dels edificis m’envolten dins d’uns carrers tranquils, però plens de vida fins que arribo a la zona del centre.

Veig l’església amb punxa però són les 18:00 i crec que està tancada. Aquí hi ha un restaurant de menjar tradicional que escullo per sopar més tard.

Baixo carrer avall fins que passo a prop del mar. Hi ha una escultura de l’estructura d’un vaixell que em vist abans. La xofer ens ha explicat que el sol passa per una punta del vaixell quan surt i per l’altra quan es pon.

Fa molt fred i molt vent. Tant, que uns metres després el barret surt volant i la feina és meva per recollir-lo entre dues carreteres.

M’apropo a l’edifici Harpa. Està fet de vidres que poden fer formes amb colors i a fora hi ha l’escultura d’un home tocant el contrabaix envoltat d’aigua.

Entro a l’edifici i tot està tancat, però baixant les escales tinc l’experiència Volcano Express. Tot just està a punt de començar i només hi ha una parella a la cua. Entrem dins i hi ha uns seients que estan uns damunt d’altres i seiem. L’experiència comença. La imatge puja amunt i alhora ho fan els seients mentre un vent et ve directament al damunt. És divertidíssim i volem per la illa, pels camps, damunt de la lava i entre volcans. Quan estem passant per zones de lava el vent és calent. Quinze minuts a tot ritme que no et deixen descansar ni perdre l’atenció.

M’endinso pel centre i passejo pels carrers comercials. Compro un trosset de pastís de formatge i demano aigua. Una altra cosa que ens ha explicat la xofer, l’aigua és gratuïta, potable i ve directament dels glaciars. Perfecte per mi doncs sóc un amant de l’aigua.

 

Passejo i passo pel carrer dels colors. Al mig el terra està pintat amb els colors de la bandera LGTB. Al voltant botigues i comerços han tancat les portes.

Segueixo pujant fins que arribo a l’església. L’envolto i entro al restaurant. Pujo a la planta de dalt on tens unes vistes molt boniques de la plaça i un mural molt interessant. A la part dreta tenim un guerrer i una guerrera en una zona plena de guerrers morts en una batalla. A prop tenen gos rabiós i un riu amb un salmó que salta els separa d’un home a qui se li ha trencat el carro on traginava pedres mentre els cavalls troten lluny cap a una ciutat plena de llum. Al costat del carro em sap greu, però ho he oblidat. Em demano uns ous durs amb peix macerat damunt una llesca de pa marró. Primer plat del viatge.

Acabat el sopar em dirigeixo cap a l’hotel sense presses. La llum va afñuixant i els llums dels carrers m’acompanyen.