Em llevo sense presses. Quan ho tinc tot llest poso la motxilla a l’esquena i camino cap el centre de la ciutat.
Aquesta vegada passo pel parc de Reykjavik. Aquí hi ha neu i de tant en tant rellisco, sort que vaig ben calçat, però en certs moment el terra llisca molt. Són zones de gel que semblen taques de neu fonent-se. Haig de vigilar molt els passos.
Passo entre els arbres i pels camins fins al llac. Ànecs i cigonyes regnen les aigües que, fent volar les ales amb força, emprenen el vol cap a un altre lloc. Una mica més endavant zones del llac estan cobertes d’una capa de gel.
Arribo a l’hotel d’avui i em diuen que no puc fer el checkin. Tot i això tenen consignes i deixo les bosses. Agafo un mapa de la ciutat i vaig cap al Saga Museum.
Quan arribo falten uns minuts per obrir que aprofito per esmorzar a prop. Un tros de pastís i una infusió. Tot uns 10€. A Islàndia tot és molt car.
Entro al museu. Tens una audioguia que t’exigeix uns trenta minuts d’atenció i fas un trajecte. Passes per diferents estàtues fetes de cera d’una perfecció extraordinària. T’expliquen tota la història d’Islàndia des del començament i com van avançar fins aconseguir ser un país complet.
Acabada la visita faig una activitat que esperava. Em vesteixo de guerrer. Hi ha un munt de roba, cotes de malla, cinturons d’espasa, trossos de pell d’animal, espases i escuts. Demano al recepcionista que em faci les fotos. Veient-les se’m dibuixa un somriure.
A prop tenim el museu de les balenes. Aquí hi ha maquetes a mida real i és com si poguessis nedar entre elles. La veritat, és una cosa que m’agradaria fer a la vida. Estan unes al costat d’altres i et veus immers en un meravellós moment amb aquests grans animals. Per aprendre’n més pots fer audioguies o veure els documentals del tema que hi ha en diferents llocs.
La següent experiència és “Flyover Iceland”. És un cinema similar al d’ahir, però més espectacular. Et fan seure en uns seient i lligar-te amb un cinturó. Baixen les barreres de davant i estàs immers en una pantalla gegant. La imatge no para d’anar amunt i avall. Quan passes a prop de cascades reps una dosi d’aigua pulveritzada. Quan fa vent, vent. Visites diferents llocs de la illa i no pares de volar i volar caient en picat i voltant muntanyes. No puc evitar sentir-me com si fos el superman a qui tinc afinitat per similitud. Surto de l’experiència una mica marejat.
Segueixo en la zona per anar al Museu Marítim. Està bé. Hi ha coses interessants i un bon recull de com era i és la pesca. Fan menció de com han avançat els sistemes de seguretat entre els pescadors i com eren els vaixells pescadors en els que un munt de dones majoritàriament enllaunaven o desfeien els peixos per envasar.
M’apropo a l’hotel però el checkin és més tard. Decideixo dinar i vaig a un restaurant que està a prop que tenia ganes d’anar. Menjo una ració de “fish and chips”.
Camino cap a l’edifici Harpa on ahir vaig fer la “Vulcano experiencie”. Passejo pel passeig i vaig a l’església. Dins un gran orgue està damunt la porta d’entrada i has de girar el cap per veure’l. Aquí una parella d’otakus es fan unes fotos per un professional. Ell va de color negre amb decoracions de plata i els cabells curts tenyits de groc platí. Ella vesteix un vestit llarg de color negre amb vores vermelles que mostra les espatlles. Al pit té tatuats dos dracs xinesos i el cabell té trossos tenyits amb rosa i blanc, i llavis i ulls amb tonalitats negres. La seva imatge et genera una sensació de fantasia i d’anime, junt amb una gran diferència amb tot el que els envolta a l’interior.
No pujo a dalt de l’edifici i miro el planell. Veig que hi ha un lloc no molt lluny que s’anomena “Tales from Iceland”. El busco i el busco, però no el trobo. Si però, faig un amic. Un gat se m’apropa i li frego l’esquena i el cap. Em segueix una estona fins que segueix amb les seves tasques diàries.
Busco el lloc per google i m’adono que es va tancar fa temps. Com que s’apropa l’hora de poder anar a l’hotel camino cap al centre. Aquí veig que el transport gratuït de certes atraccions para. Pregunto si va al “Lava experience” i em diu que sí. Pujo i m’hi porta. Quan arribo em diuen que la següent sessió és a les 16:00 hores. Falten 45 minuts. Parlem una mica i m’explica que tant a les 16:00 com a les 18:00 hi ha experiència i que no cal reservar perquè avui hi ha poca gent.
Vaig a l’hotel. Ara podré pujar a l’habitació. Estic baldat.