Faig un esmorzar molt potent. Pugem a l’autocar i marxem cap al glaciar. Parem a un centre comercial i comprem el dinar perquè allà no sabem que ens trobarem.
El trajecte és d’unes dues hores. Passem per vegetació groguenca, verda, roques negres, muntanyes i altra vegada vegetació groguenca. Tota l’estona tenim vent i pluja. Finalment arribem al camp base del glaciar. Aquí pugem a un camió i ens porta a la zona del gel.
Ens posem grampons i caminem pel gel fins a una zona de coves. La guia em demana que estigui al final de la cua i avancem.
Entrem a unes cavitats. Les tonalitats blavoses encomanen una sensació conjunta de bellesa, natura, aire pur i gel.
Anem avançant i passejant per diverses entrades dins del gel. Algunes has de passar arronsat i d’altres dempeus.
Passegem per aquest oasi de gel per passar a caminar altra vegada per un desert de neu.
Ha sigut una experiència engrescadora. Torno a sentir-me dins una pel·lícula del Superman, a qui ja vaig explicar tinc afinitat per similitud.
No puc evitar la meva eufòria. Tot l’esforç ha valgut la pena i m’emporto una experiència dins de la butxaca per sempre.
Mentre fem temps per descansar m’apropo a una platja amb icebergs. Fa molt fred i, després de les fotos, torno a la cafeteria on està tot el grup.
Estem tots congelats, però fem la última visita, la platja dels diamants. És una platja en la que hi ha trossos de gel a la sorra. Per això se’ls considera com diamants. Resulta una combinació molt bonica de aigua en moviment i gel que es fon amb lentitud oferint la seva brillantor.
Una mica més d’una hora, som a l’hotel, sopem i esperem aurores.