Com altres dies tenim un bufet per esmorzar. Ous remenats, fruites i cereals. En trenta minuts marxem. Des d’on esmorzo tinc unes vistes molt boniques. Tot i així Eçel dia està una mica clar, però fa vent, i per primera vegada, neu.

Ens dirigim a un canó de roques. Hem de fer un camí sota les inclemències del temps i anem pujant.

Hi ha diversos miradors. Primer un al principi.

Després un altre a mig camí. Finalment un de més pronunciat a dalt de tot.

Una vegada vist faig mitja volta tal com la majoria. El vent, el fred i la neu ens fa perdre lleugerament l’equilibri. Finalment ens posem a resguard de l’autocar.

Seguim amb una altra experiència, un camp de lava. Una gran erupció fa molts i molts anys va deixar un camp de lava de quilòmetres i quilòmetres. Diuen que els seus efectes en la meteorologia va ser unes de les raons per les quals va haver  la revolució francesa i expliquen que va morir un 20 per cent de la població Islandesa per la fam.

Avui dia està recobert de molsa i neu. Ens aturem a observar-ho, però quan seguim la carretera durant una hora aproximadament veiem lava al voltant tota l’estona.

El trajecte segueix sota un fort vent i neu. La Cristina, la guia, és molt hàbil i se n’ensurt molt bé, però haig d’admetre que en certs moments la carretera feia molt de respecte. La neu passa d’un costat a l’altra i la visibilitat és pràcticament nul·la. Només es podien veure els pals que delimiten el carril.

Carretera, vent i neu fins a un glaciar. L’anomenen el glaciar de la casa del sol, però avui no ens ha obsequiat amb la seva calor. Hem de caminar un tros fins a la llengua del glaciar. La seva magnitud està coberta de neu mentre els laterals són blavosos. Aquí el vent és molt fort i costa poder fer una foto, però ho aconsegueixo.
Veiem de lluny com unes persones caminen per damunt del glaciar. Intento memoritzar aquest moment i faig mitja volta amb els meus passos frenats pel vent.

Aquesta neu no és com la nostra, és com unes boletes de gel que et van directe a sobre i que fan mal quan entren amb contacte amb la pell. La roba de protecció espetega amb aquest tipus de fenomen.

Tots asseguts i en calor seguim a la darrera visita d’avui. Anem a una altra cascada. Caminem pel costat del riu que conté una aigua neta i cristal·lina tal com els que hem vist en tot el viatge. Altra vegada som empesos pel vent i la neu.

M’hi vaig apropant i avanço acotant el cap per evitar les molestes boletes. Una vegada allà hi ha una gran quantitat de gotes d’aigua que et venen a sobre endutes de la cascada pel vent. El salt d’aigua és molt potent a causa de les inclemències del temps i sembla que estigui ple de ràbia, però amb molt de coratge. M’hi apropo tant com puc.

 

Als laterals, l’aigua es diposita en les roques i, la seva congelació, genera estalactites tot al voltant. Deixo pas als altres i refaig el camí en l’altre sentit.

Acabem anant a l’hotel. Avui tenim més temps de descans que els altres dies. Estem tots molt cansats.