Em porten a l’aeroport del Cairo. El de l’agència em fa el “check in” amb una màquina. Em diu que pugi les escales quan sigui a dins i que no cal que faci cua.


Primer de tot control. Amb molta tranquil·litat anem avançant. Cua i cua per passar. Finalment passo el control. No em demanen que em tregui les bótes. Per fi acabat.


Em dirigeixo a les escales. Allà hi ha un noi que em diu que em falta un paper. Intento dir-li que els de l’agència m’ho han tramitat però fa que no i ni em mira.


Vaig a la cua per facturació. Tot per un paper. Llavors recordo que el de l’agència em deia que no cal que faci cua. Quan porto una bona estona penso. Potser només l’havia de demanar i no fer cua. Parlo amb un de l’aerolínia. Em pregunta si vull facturar. Responc que no, obre la cinta, em deixa sortir i em dona el paper.


Vaig a les escales, ensenyo el paper al noi i em deixa passar. A dalt tothom omple el paper en unes taules rodones. M’ofereixen un bolígraf però en tinc un. Després me’l demanen i el deixo. Vaig bé de temps.


Acabat això veig una altra cua. Inacabable i que es bifurca. Un altre control. Després d’esperar i esperar em segellen el visat i el bitllet.
Vinga, acabat. Doncs no. Hi ha un altre control. Una altra cua i treure’s les botes i posar les bosses.


Per fi passo per a la zona d’embarcament. Compro uns dolços a compartir i busco la porta d’embarcament.


Aquí s’acaba el viatge. Una experiència inoblidable. Certament al principi no les tenia totes però m’hi he sentit còmode i m’han tractat molt bé. És cert que tothom busca una propina però moltes de les que he donat se les han guanyat. La meva guia, la Safa, ha estat una amfitriona excel·lent. M’ha explicat un munt de coses interessants i ha tingut molta paciència amb mi. Ha respectat els meus horaris. Només poder descansar bé que és molt important.
Me’n vaig cap a casa. M’emporto un munt d’experiències i he vist com la pobresa es cuida per ella mateixa tant com pot. Nosaltres som un ingrés importantíssim de la seva economia. Per això cal valorar quan compres alguna cosa que tot i regatejar ells necessiten vendre i tirar endavant.


M’acomiado de totes i tots. Una altra aventura s’acaba. Tinc al cap què m’agradaria fer l’any que ve però ara no és moment d’això.


Gràcies, saber que hi sou ho fa tot més proper i em sento acompanyat. I amb forces de seguir volant a un altre lloc del món.