Arribo a l’aeroport. Vaig a les finestres de recepció i faig cua. Mentre espero miro els monitors i veig que puc passar abans per haver fet el check-in per la web. Pregunto a un noi de la companyia, em diu que sí i m’obre la cinta.
A partir d’aquí la burocràcia perfectament preparada i cap problema. Surto cap a la zona dels controls. Veig algú amb una maleta de quatre rodes semblant a la meva. La maleta! Penso. Ruc! Que l’has facturada. Passen uns minuts, veig un altre amb una maleta. La ºmaleta! Ruc! La maleta fa el seu viatge! Passats uns minuts m’ho fico al cap.
Passo pel control. Poso les botes, cinturó i mòbil en una safata. En l’altra l’equipatge de mà desglossat. Intento passar i em demanen que em tregui la jaqueta (com no ho he pensat abans?). Intento passar altra vegada i em demanen que buidi les butxaques perquè porto dos paquets de mocadors (com no ho he pensat?). Agafo una altra safata i hi poso la jaqueta, que l’havia deixat a la cinta, i els mocadors. Quan passo el de seguretat em diu: “Gracias por su colaboración” i li responc un ferm: “Gracias”.
A partir d’aquí buscar la porta d’embarcament i passar pel control de passaports, i després d’esperar fent cua. Embarquem a l’avió. Al costat una parella, jo diria que japonesos.
Assegut a la finestra. A gaudir del viatge.
Hi esteu tots convidats.