Decideixo que començaré a caminar a partir de les 9:00 que és quan vindrà un home que em portarà l’equipatge a Tyndrum, la propera parada. On dormiré avui. Esmorzo molt perquè està inclòs i nomes tenen uns superplats. Hi ha coses que no sé què són però m’ho menjo tot. Avui sí que podré menjar al migdia perquè hi ha un poble a mig camí i de pas em posaran el segell al passaport del trajecte.

El camí comença al costat d’un riu i l’anem vorejant. El camí és ampli i llis. Segur què és molt utilitzat i que no és difícil. Segons la web oficial la jornada d’avui és un passeig i no hi ha trossos complicats. De tant en tant un riu travessa el camí o passa pel costat. N’hi ha d’una gran majestuositat.


Ens anem endinsant en uns boscos d’arbres baixos i matolls. Unes tonalitats verdes, ocres i marrons que s’ajunten en un gran esclat de tardor. El camí s’estreny però no és difícil i no tinc tants bassals d’aigua o de fang que tenia ahir. Poc després tornem a tenir un gran riu amb nosaltres.

Tot canvia altra vegada i passem a camps de cultiu o de pasturatge. Les muntanyes estan ermes i ben aviat, a l’hivern, quedaran cobertes de neu. Un lleu vent em fa volar algun cabell i un lleu plugim no cala en la meva roba impermeable.


Després anem endinsant-nos i sortint dels boscos fins que estem en un paratge totalment erm que anem ascendit i descendint però sense gaire desnivell. Les ovelles es van veient lluny. En un tros passem pel costat d’una barrera feta de pedres. Deuen ser molt antigues pel color que tenen i la capa de molsa. Seguim avançant dins d’un paisatge erm.


En un punt del trajecte veiem una reforestació. Cobreixen els troncs que creixen perquè el cérvol, l’únic depredador que hi ha, no se’ls mengi.


Aquí veig un cartell que em diu que Crianlarich està a prop. Tenia previst anar-hi. Fent un tros de carretera que no hi passa ningú arribo a un hotel. Hi vaig i em deixen passar al bar. És petit però acollidor. Menjo una sopa del dia i demano un sandwich per emportar. Quan me’l porten veig que aquest “paquet” no el puc portar i demano al cambrer que me’l menjo aquí. Al final embolico la meitat amb uns tovallons i em prenc un “hot chocolate”, un colacao.

A partir d’aquí ens endinsem en uns boscos plens de color verd, sobretot de molsa. Quan veig un bosc així penso en les fades. El camí està molt ben cuidat i les senyals.


Quan s’acaben passem per un terreny d’ovelles. Passo a un pam d’una d’elles. Si no m’hi apropo més no sortirà corrents. Tanco bé la porta i segueixo.

Segueixo el camí que puja per una carretera que no hi passa ningú. No sé què he fet però arribo a una carretera important i al seu costat, un camí per caminants i ciclistes totalment asfaltat. No és la West Highlnads Way però arribaré a Tyndrum. La veritat és que em fa molta ràbia equivocar-me però almenys he aconseguit una solució. Una dona que passeja dos gossos em diu que en uns metres hi ha el camí que segueixo.


Refaig el camí fins que arribo a Tyndrum. Aquí poso el navegador i en uns minuts soc on dormo. És un Bed & Breakfast i el porta una senyora que se l’anomena Carmen per Carmela. Ho té tot organitzat. Et fa treure les botes només entrar i les posa en un assecador de botes. Em deixa entrar amb la jaqueta impermeable perquè hi porto un munt de coses i darrera la porta de l’habitació hi penja els pals de caminar. Al costat de la porta tens un cartell on has de dir si hi ets o no perquè així ella sap quan pot tancar la porta amb clau. I tinc una nevera amb aigua i refrescos gratuïts i, si els acabes, te’n dona més. M’ha fet un munt de preguntes. Sobretot per l’esmorzar de demà, i es preocupa molt amb que estiguis bé.